L'ofensiva imperialista israeliana ha entrat en una nova fase: bombardejos a Iemen, Líban i Síria; atacs contra l'Iran; intent d'invasió de Líban… Els sionistes han aconseguit un vell objectiu: Anar més enllà de Palestina i convertir l'atac en una guerra regional.

L'augment de l'ofensiva respon a diverses raons. D'una banda, el projecte expansionista de l'Estat sionista no es limita a Palestina, sinó que té la intenció de colonitzar tota la regió. D'altra banda, es pretén desviar el focus de Gaza i Palestina, l'única eina de l'entitat colonial per a pal·liar la pèrdua de legitimitat que ha tingut en l'àmbit internacional. Els sionistes saben que el seu projecte supremacista i colonial només pot sobreviure si la guerra adquireix una dimensió molt major, afavorint la participació directa d'Occident. Així, podran dir que milers de víctimes palestines són “les conseqüències necessàries” d'una guerra de civilització entre el “Oest il·lustrat” i “Orient bàrbar”.

Cal aclarir que el genocidi palestí i la intensificació de l'ofensiva no poden entendre's només com una dinàmica regional: Les burgesies occidentals han de situar-se dins de l'ofensiva imperialista que s'inicia a nivell mundial i que té com a objectiu mantenir l'hegemonia del bloc atlàntic. Occident no sols és col·laborador i còmplice del sionisme, és finançador i participant actiu en la guerra del genocidi i la regió. La conjuntura mundial té molt a dir en això. L'any passat Netanyahu va presentar el projecte “Nou Orient Pròxim”, amb el vistiplau d'Occident, un projecte que reorganitzaria tota la regió: a nivell polític, Israel assumiria el lideratge de la regió; i, a nivell econòmic, impulsaria una nova via econòmica que uniria l'Índia i Europa, i substituiria als anteriors projectes que garantien la integració eurasiàtica. Aquest propòsit respon als desafiaments de la polarització a nivell mundial i cerca reduir la dependència d'Occident respecte a Rússia i la Xina. En aquest sentit, l'ofensiva sionista actual no és més que el primer pas d'aquesta reorganització politicoeconòmica.

Per tant, la guerra total de la regió respon a la crisi de la divisió imperialista del món actual: en concret, el declivi d'Occident i el naixement del món multipolar. Que quedi clar: per a acabar amb el genocidi palestí i la colonització de la regió, no n'hi ha prou amb denunciar els crims d'Israel. Al costat de la denúncia de l'entitat colonialista sionista, hem de denunciar i lluitar pel caràcter imperialista (i el projecte) d'Occident, per a posar en evidència la crisi de civilització i la desactivació de la burgesia imperialista.