Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ja sigui el canvi climàtic, ja sigui la guerra d'Ucraïna, s'ha esquerdat la pau mesurada de l'àrtic

  • Acabem de mirar a l'Àrtic i de parlar dels grans reptes i problemes del segle XXI: la geopolítica, o més ben dit les guerres i l'emergència climàtica. Conscients d'això, els Estats membres han mantingut des de sempre una actitud constructiva i pacifista en el marc de la Conferència Àrtica (els EUA, el Canadà, Rússia, Noruega, Finlàndia, Islàndia, Suècia i Dinamarca). Però des de la guerra d'Ucraïna, la cooperació amb Rússia ha estat interrompuda pels altres set, deixant l'organització en suspens. L'aturada de la Conferència Àrtica és fins a l'àmbit de l'emergència climàtica, i ningú ha estat proclamat guanyador en aquest àmbit.
Artikoa babesteko xedez, trantsizio ekologikoaren alde egin beharrean, izotzen urtzeak dakarzkien aukera ekonomiko berriei begira dira Artikoaren parte diren zortzi estatuak: mundu mailako salerosteekin segitzeko itsasbide berrien garapena eta petrolio et
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El que succeeix en l'Àrtic no es per a a l'Àrtic", és habitual en els quals coneixen bé la regió nord del món. Se sol utilitzar en l'àmbit del clima, però al final també serveix per a uns altres. Diguem, per a la geopolítica. Quant al clima, perquè el futur del món i dels éssers vius està lligat a l'equilibri de l'Àrtic, i geopolíticament, perquè les relacions d'aquest espai, en el qual Rússia i els Estats Units han de cooperar, també ens convé a tots tenir la mínima tensió possible.

Aquest espai blanc de 21 milions de quilòmetres quadrats és fonamental ecològicament per a evitar, entre altres coses, l'efecte d'hivernacle: el 80% dels raigs solars reflectits en el gel es reflecteixen directament a l'espai. Així, en fondre's, es troba l'aigua dels oceans, i els raigs que fins ara es reflectien escalfen directament l'oceà; d'aquesta manera s'incrementa l'escalfament global i es desequilibren els equilibris mundials, com l'Àrtic, que té una gran responsabilitat en la circulació dels corrents marins i en el moviment de les aigües fredes i calentes. Per si fos insuficient, el desglaç provoca l'escolament del metà, fins ara dipositat en la superfície de la mar i del subsol. El metà és un gas de gran efecte d'hivernacle, la qual cosa també agreuja el canvi climàtic. Així, entre els problemes més greus del segle XXI es troba el desglaç de l'Àrtic, que s'està produint a gran velocitat i en gran quantitat: l'Àrtic s'escalfa dues vegades més ràpid que la resta dels espais, segons el Grup Intergovernamental d'Emergència Climàtica (GIEC). Imagina't que el desglaç de la capa de gel de Groenlàndia ha arribat a un punt irreversible: En 2019 s'han perdut 532.000 milions de tones de gel (el gel de les sis piscines olímpiques per segon!). L'estudi Sigui-hissi-free Arctic during the Last interglacial interglacial supports fast future loss [L'Àrtic sense gel marí interglacial provoca una ràpida pèrdua en el futur] en 2020 llança una conclusió preocupant: La banquisa àrtica desapareixerà definitivament per a 2035. "Fins i tot en el cas de mesures dràstiques, la inversió de la tendència en el mercat és improbable o impossible", es llegeix en l'informe. Seguint el ritme de les estacions, al març té la major part de l'espai congelat –uns 15,5 milions de quilòmetres quadrats– i al setembre de menys. El problema és que cada vegada té menys gelats, 70.000 quilòmetres menys a l'any, perduts per sempre.

Però com és l'espècie humana: en lloc de ser font de problemes i preocupacions, veu el clima com una oportunitat per a trobar noves extraccions petrolíferes que estan en la base de l'emergència. Perquè el 13% de les reserves mundials de petroli i el 30% dels gasos naturals es guarden a prop a l'Àrtic. El liti, el cobalt, el tungstè... què dir dels minerals emmagatzemats en aquestes terres. S'han iniciat 230 projectes d'extracció i es preveu la sortida d'altres 400, segons ha informat l'ONG Reclaim Finance en un comunicat. Són els números de 2021, perquè si avui dia hi ha més, no s'acorda una política decidida en contra d'això.

Aquestes exploracions i explotacions no són noves en si mateixes, però la fosa del gel no fa més que augmentar la tendència. Si fins ara era inevitable que l'Àrtic es commogués el menys possible, aquest objectiu sembla que cada vegada té menys pes en el si de l'Assemblea Àrtica. No obstant això, l'Arctic Environmental Protection Strategy (Estratègia per a la protecció del medi ambient de l'Àrtic), signada en 1991, és la base de l'organització, una declaració important que fixa l'objectiu de preservar el medi ambient. UU., el Canadà, Rússia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Suècia i Finlàndia, així com sis associacions que asseguren la representació de testimonis autòctons. La necessitat d'avançar als Estats Units i Rússia en la mateixa taula i amb els mateixos objectius no és fàcil, però han trobat el camí menys o més, amb responsabilitats en certa manera. Però la guerra d'Ucraïna, que va començar al febrer de 2022,...

Contactes congelats des de la guerra d'Ucraïna

Tots ells van ser convocats al març de 2022 pel rus Serguei Lavrov, que acabava d'assumir la presidència de l'organització, però no se'ls va explicar. Havien pres la decisió política d'abandonar per complet Rússia de la Conferència Àrtica i avui segueixen amb la mateixa postura. Moscou ha respost paralitzant el finançament de l'organització. Com no, el fet que en els dos últims anys Finlàndia i Suècia s'hagin convertit en membres de l'OTAN no ha facilitat les relacions: tots els Estats membres de la Conferència ara formen part de l'OTAN.El clima
és, una vegada més, un dels principals afectats per l'exclusió: les relacions congelades fan que els russos no tinguin més dades que els que estan fent un seguiment científic de l'evolució del clima. Nature Climate Chang va donar l'alarma amb el seu informe del 22 de gener: "Els coneixements sobre els canvis que s'estan produint en aquesta regió del món, que ja són absolutament preocupants, estan cada vegada més distorsionats". Més de la meitat de l'Àrtic, que és part de Rússia, són dades imprescindibles per a l'anàlisi de l'emergència climàtica. Més encara, donada l'estratègia de desenvolupament traçada per Rússia per als pròxims anys –desenvolupo del Canal Nord fins a Àsia; extracció de matèries primeres i multiplicació de bases militars–.

Per a fer front a les penes: el nou camí que porta a l'asiàtic

En el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna, la fusió de Moscou Àrtic dona la possibilitat de fer front a les sancions que Occident ha imposat a Rússia. Precisament, perquè el Canal del Nord, que uneix Europa i Àsia, cada vegada és més útil. En l'actualitat, està operatiu des de juliol fins a finals d'octubre i gràcies als trencaglaç les companyies tracten d'allargar aquest tram en la mesura que sigui possible. En la seva estratègia de substituir els mercats perduts a l'Oest pels d'Àsia, aquest camí li resulta molt més interessant: més curt, més barat i, a més, amb menys robatoris marítims. Té el control de gairebé tot el camí sobre les aigües de Rússia i no pot utilitzar-se sense el permís de Moscou, sabent que només es poden utilitzar vaixells trencaglaç russos. És a dir, de moment, Rússia té un control total sobre la situació a Síria.

No obstant això, mai serà igual al canal de Suez: L'objectiu de Moscou és transportar 160 milions de tones per a 2025, mentre que Suezti té actualment un volum anual de 1.410 milions de tones. I encara sort. Gràcies a l'entorn bell i violent del lloc: sota l'amenaça dels icebergs i entre constants boires, el camí continua sent perillós. Esperem que aquest perill ens interrompi durant molt de temps, diguem, perquè una marea negra ens faria la difícil sortida. Però això no ho recorden els qui tenen el desglaç com una oportunitat per a obtenir més petroli.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
COP29 a l'Azerbaidjan
Bakú rebrà deu vegades més diners que fins ara per a fer front al canvi climàtic
La COP29 ha començat aquest dilluns a Bakú (Iparralde), la capital de l'Azerbaidjan, Navarra. A més dels 197 països que formen part d'aquest fòrum, milers de persones de la xarxa civil de tot el món acudiran a la cita per a seguir l'acció dels governs. El tema estrella... [+]

L'augment de la temperatura en 2024 superarà per primera vegada els 1,5 °C
Segons l'observatori ambiental Copernicus, 2024 batrà rècord de temperatura en la Terra, i no sols això, per primera vegada serà 1,5 °C més alt que la mitjana de l'època anterior a la indústria.

2024-10-31 | Nicolas Goñi
La migració dels arbres és una de les solucions per a l'emergència climàtica de les selves
Les selves del món es troben en una situació cada vegada més greu, a causa dels incendis provocats per les onades de calor i les sequeres provocades pel canvi climàtic, entre altres. Encara que el clima ja ha canviat en les latituds mitjanes i boreals, fins ara les selves... [+]

Restriccions, exclusió i interessos de negoci: còctel mortal per a un desastre a València
Seria massa ingenu pensar que a València hi ha factors meteorològics buits darrere dels morts i dels danys provocats pel temporal. Molts han denunciat la gestió de l'emergència per part de la Generalitat i que s'ha prevalgut la set de negoci de les multinacionals. I també... [+]

Per què ha esclatat el cel ara a València?
Un temporal ha causat una catàstrofe en l'oest del Mediterrani, que ha deixat almenys 51 morts i desenes de desapareguts pel terratrèmol del Mediterrani. El meteoròleg Millán Millán va advertir que les causes d'aquesta mena de fortes tempestes han de buscar-se en la... [+]

La migració dels ocells: aquest bell però amenaçat enigma...
El mapa de migracions d'ocells ens mostra que Euskal Herria és un pas interessant i ric per als ocells migradors. Comptem al voltant de 350 espècies d'ocells tant per a l'hivern com per a les que acudeixen i per a les quals descansen durant el trajecte migratori. L'anhel de vida i... [+]

Quan ens despertem el 8 de febrer de 2024 estaves abraçant el dinosaure
Hi ha persones que "abracen" el capitalisme sense adonar-se que el problema està en el mateix sistema; en la cerca constant de creixement en un planeta limitat. Totes les maneres de produir energies intensives s'estan empassant en el món.

2024-10-09 | Nicolas Goñi
L'augment del canvi climàtic posa en qüestió la possibilitat d'assegurar tots els riscos
Tal com mostra l'huracà Helene, que ha assotat el Carib i Amèrica del Nord, el cost de les inclemències climatològiques extremes reforçades pel canvi climàtic és colossal. Tant, que les assegurances s'incrementaran en funció d'això, amb la finalitat de fer front a nous... [+]

Saltar del tren
Aquí venim de nou a renovar la nostra reflexió. O almenys a intentar-ho. O somiar amb això. No sé, tanmateix, què serà del nou, ja que sembla que el món segueix amb el cap del seu anterior coll. Perdoni'm malament: els éssers humans seguim pel mateix coll.

2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Les emissions de metà, "més altes que mai", augmenten l'emergència climàtica
Un informe de 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima, confirma la necessitat de reduir les emissions de metà. A més, l'Assemblea Pro-Terra ha emès el seu informe l'endemà, i l'ha deixat clar: si es vol fer un canvi sistèmic, es pot... [+]

2024-09-03 | ARGIA
En Hego Euskal Herria han mort 66 persones per la calor a l'agost
En l'Estat espanyol, 1.386 persones han mort per excés de calor a l'agost, un 3% més que a l'agost de l'any passat, en el marc de l'III Congrés Carlos del Ministeri de Sanitat. D'acord amb les dades aportades per l'Institut. En la CAB han mort 44 persones, mentre que a Navarra s'han... [+]

2024-08-29 | ARGIA
Amenaces reals... i oportunitats reals

La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]


Eguneraketa berriak daude