Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Des que l'educació física és una assignatura més a l'escola, el tractament que rep no pot ser aquest"

  • Eliminat de les competències clau, marginat en la reconversió dels Berritzegunes, menyspreat en el nombre d'hores... Luis Larrañaga, professor d'educació física “Alimón”, ha vingut a denunciar a ARGIA que l'educació física en la CAB viu temps difícils i que les administracions estan marginades: “Deixar que el nostre treball es faci, i per a això donar els recursos, les oportunitats i l'oficialitat que es dona a la resta de les àrees, no demanem més”.
"Hainbat arlo indartzeko politikak martxan jartzen direnean, gureak are baztertuago bukatzen du, mariaren maria bihurtzeko arriskuan". Argazkia: Mikel Garcia Idiakez / ARGIA CC-BY-SA
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Esteu acostumats a ser una assignatura secundària?

Mai ha estat fàcil. El Grup per l'Educació Física (SOHAT) el creem fa disset anys i des de llavors portem lluitant pels drets que no han de lluitar altres àrees d'ensenyament, és esgotador. En el centre hem de defensar sovint la matèria i després, a més, hem de fer una gran feina davant l'administració per a convèncer dels beneficis de l'educació física. La resposta de l'Administració és que les línies estan marcades per Europa i aquesta i altres, però és qüestió de voluntat, perquè, per exemple, quan es va elaborar el pla Heziberri parlem de Xabier Garagorrosin, dissenyador del currículum d'Heziberri, i aconseguim tenir en compte la competència motora entre les competències bàsiques, i llavors també marcava les línies d'Europa de la mateixa manera.

Una altra lluita històrica és aconseguir un nombre digne d'hores per a l'assignatura d'educació física per a poder fer el nostre treball de forma ordenada, ja que ens perdem respecte a altres assignatures troncals. Abans calia dedicar almenys una hora i mitja a l'educació física, i fa dos anys reunim amb Eugenio Jimenez, Director de Centres i Planificació del Govern Basc, i aconseguim garantir l'educació física com a mínim tres hores en primer i segon curs d'Educació Primària. En FP3-4 el mínim és de dues hores, en FP5-6 és d'una hora i mitja i en ESO s'ha mantingut el mínim de dues hores. Doncs bé, a pesar que hem aconseguit millorar la llei, el qüestionari emplenat per 260 professors d'educació física conclou que en molts centres no es compleix aquest mínim de tres hores. Sovint, les sessions no són d'una hora, per la qual cosa no arriben a les tres hores en total, i encara hi ha escoles que segueixen els criteris horaris anteriors i que només imparteixen dues hores a la setmana. Demanem un seguiment exhaustiu de l'auditoria i garantir el compliment dels mínims acordats. En l'ESO i en el Batxillerat tampoc s'ofereixen assignatures optatives relacionades amb l'educació física en alguns centres, encara que és obligatori oferir-les.

Un altre exemple de panoràmica és que en l'avaluació diagnòstica mai s'ha inclòs l'educació física. Podem debatre sobre la manera de realitzar l'avaluació diagnòstica, però si no participes en ella mai et plantejaràs com a àrea de millora en els centres. I quan es posen en marxa polítiques que reforcen diferents àrees, la nostra acaba encara més marginada, en risc de convertir-se en la maria de María.

"Ha desaparegut la competència motora, ens han llevat l'oficialitat, han llevat l'assessor que teníem en el Berritzegune, no existim en les avaluacions diagnòstiques... Què es pretén realment amb l'educació física?"

Vostè denuncia que la llei de la LOMLOE vigent en l'Estat espanyol els ha donat un trast.

La LOMLOE enumera vuit competències clau i la competència motora ha desaparegut de la llista, ho han eliminat sense donar cap argument. Això ens obliga, per exemple, a mesurar altres competències en l'educació física (competència social, aprenentatge…), i les donem a conèixer en les reunions d'avaluació, però no aportem informació sobre la competència motora en l'educació física, pensem que forassenyat, perquè en realitat l'educació física és una funció dels alumnes desenvolupar competències motores. El nostre desig és que l'alumne es converteixi en professor del seu propi cos per a poder respondre amb èxit a qualsevol repte motor. A través de l'educació física, l'alumne es reconeix i aprèn a relacionar-se amb l'entorn i amb altres persones. És una competència fonamental. Per contra, a vegades, l'educació física s'entén com a hora de descans de les assignatures significatives o com a prolongació del pati, pur entreteniment. I no és així: tenim una programació, una sèrie d'habilitats a treballar, l'alumne ha d'aprendre a desenvolupar el motor d'intel·ligència.

I sent una assignatura obligatòria, com no està la competència motora entre les competències clau?

En l'educació les decisions no són neutrals, sempre darrere hi ha una intenció política, una manera de veure la societat i l'alumnat: des de petits es volen preparar per a ser futurs treballadors, però en l'educació bàsica el desenvolupament general dels alumnes hauria de ser el nord. La música també té una sessió de 45 minuts o una hora a la setmana. Realment són suficients 45 minuts de música si l'objectiu és el desenvolupament general de l'alumne?

A més, sovint l'esport es considera un producte de consum, estem acostumats al dol, als vencedors i perdedors, bons i dolents, seleccionats i exclosos. Aquest estil s'insereix bé en el nostre model de societat, i nosaltres no anem en aquesta direcció.

"En l'educació física avaluem altres competències (competència social, aprenentatge...), però no aportem informació sobre la competència motora, fixi's l'absurd"

Un altre aspecte: Ha entrat en vigor el Berritzegune Nagusia que ha reduït i centralitzat a Bilbao els Berritzegunes que donen servei d'innovació i assessorament als centres públics de la CAPV. Diu que la transformació ha estat en detriment de vostès.

El professorat d'educació física dels centres educatius s'ha reunit en seminaris per a reflexionar, canalitzar necessitats i formació, així com per a realitzar les programacions que ens demana Heziberri i la LOMLOE. Aquestes programacions estan a la disposició de tots en la web de SOHAT i són l'únic material disponible en basc. Ara ha arribat la remodelació dels Berritzegunes i ens han dit que aquests seminaris ja no seran oficials i ens han llevat els espais de reunió. A això cal afegir que el Berritzegune Nagusia s'ha dividit en diverses zones i que en cap d'elles cap l'educació física. És més, la persona que estava en el Berritzegune per a assessorar i orientar les formacions entorn de l'educació física ha desaparegut enguany en el procés de reconversió dels Berritzegunes.

Per a parlar de tot això, portem dos anys demanant i demanant que Amaia Agirre, directora d'innovació educativa del Berritzegune Nagusia, es reuneixi i seguim sense cita. També ens hem posat en contacte amb Birginia Pou en el Berritzegune Nagusia i no hem aconseguit reunir-nos. Deixar que el nostre treball es faci, i per a això donar els recursos, les oportunitats i l'oficialitat que es donen a la resta de les àrees, no demanem més. La coordinació entre nosaltres, tota la programació, hem de fer-ho tot en les nostres hores lliures, no se'ns reconeix el treball que fem.

Un exemple són les Trobades d'Educació Física, que teòricament organitzem juntament amb el Berritzegune, però que no hi ha col·laboració, que cada vegada estem més aïllats en l'organització i que són trobades d'èxit, com l'any passat ens vam reunir 350 professors i professores, que estan donant l'esquena.

Ha desaparegut la competència motora, ens han llevat l'oficialitat, han llevat l'assessor que teníem en el Berritzegune, no existim en les avaluacions diagnòstiques... Què es pretén realment amb l'educació física i el desenvolupament motor de l'alumne? Perquè des que es tracta d'una assignatura més a l'escola, el tractament que rep no pot ser aquest.


T'interessa pel canal: Hezkuntza
2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Ikasmateriala erosteko familientzako laguntzak DBHko bigarren ziklora zabaldu ditu Jaurlaritzak

DBH 3 eta 4. mailako ikasleek datorren ikasturtean beharko dituzten ikasmaterialak diruz lagunduko ditu Eusko Jaurlaritzak lehenengo aldiz, EHIGE Euskal Herriko Ikasleen Guraso Elkartearen aldarrikapen historikoari erantzunez. Seme-alabak maila horietan dituzten familiek, beraz,... [+]


Hamar urtetan EAEko ikastetxeen %20 ixteko arriskua dagoela ohartarazi dute

EAEko ikasleen erdiak baino gehiagok eskola partikularrak jasotzen dituela eta jatorri migratzaileko ikasleak gehien segregatzen dituen Espainiako Estatuko bigarren erkidegoa EAE dela ere adierazi du Esade EcPol erakundeko Lucas Gortazarrek, EHUren udako ikastaroetan.


Gazteak teknologiaren ikuspuntu kritiko eta arduratsuan hezteko proiektuaren alde bozkatzeko azken eguna

Gazteen artean teknologia libreen ezagutza zabaltzeko “Digitalizazio arduratsua” proiektua prestatzen ari dira Baionako Etxepare Lizeoa eta Iametza. Gipuzkoako Foru Aldundiaren “Ideiak2024” aurrekontu parte-hartzaileetara aurkeztu dute egitasmoa. Gaur da [+]


2024-07-09 | UEU
Katixa Dolhare Zaldunbide
“Literatura hezkuntzaren zimendua da”

Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara jardunaldia antolatu dute elkarlanean Seaskak eta UEUk Baionan, Udako Ikastaroen barruan, eta bertan parte hartuko du Katixa Dolhare Zaldunbidek. Ezpeletan sortu zen 1982an, Lapurdin, eta familiarekin Nafarroa Beherean... [+]


Barañaingo Alaitz BHIk Batxilergoko D ereduko bigarren lerroa izanen du datorren ikasturtean

Hezkuntzak aurreikuspena zuzendu eta onartu du institutuak Zientzia, Humanitate eta Gizarte Zientzien Batxilergoko lehen mailan bi talde izaten jarraitzea.


Hezkuntza Sailean, euskara eskubide?

Ekain amaieran, Hezkuntza Sailak ehunka irakasle funtzionario izendatu ditu: praktikaldia egitea falta dute, bai eta, irailetik aurrera, mediku-azterketa ere.

Azkeneko deialdian, mediku-azterketa azpikontratatu egin zuen Hezkuntza Sailak. Azpikontratatu zuenean,... [+]


“Haurren parte-hartzeak ezin du izan eserita eta hitzaren bidez bakarrik”

Zein egitura behar ditugu herrian, haurrek herriko erabakietan parte har dezaten edota beharren bat badute bideratzen jakin dezaten? Galderari tiraka esperientzia pilotua egin dute lau herritan eta emaitza ezberdina izan da lauretan. Prozesua gidatu duen Oinherri Herri... [+]


Lan kontuekiko (des)konexio digitala nola kudeatu irakasleek?

Irakaslea zara eta lanordutan nahiz lanorduz kanpo, berehala erantzun beharreko mezuz josten zaituzte ikasleek, haien gurasoek, ikastetxeko zuzendaritzak, lankideek? Deskonexio digitalaren beharraz gogoetatu dugu, Aitor Idigoras irakaslearekin: "Ateak ixten eta mugak... [+]


Jolastoki berdeagoak Ipar Euskal Herriko ikastetxeetan, klima aldaketari aurre egiteko

Ingurumena, bioaniztasuna, uraren gestioa eta haurren beharrak oinarri hartuta, ikastetxeetako patioak aldatzeko proiektu kolektiboa jarri dute martxan Pirinio Atlantikoetan; Euskal Herriko lau herrik hartuko dute parte. Iruñean ere, itzal eta landare gehiago izango... [+]


Barañaingo Alaitz institutuko 26 ikasle batxilergotik kanpo gelditu dira, D ereduko gela bat murriztu dutelako

Barañaingo Alaitz institutuko 26 ikasle batxilergoko zerrendatik kanpo gelditu dira, Nafarroako Hezkuntza Sailak gela bat murriztu duelako. Murrizketa salatzeko mobilizazioa egin dute.


Eguneraketa berriak daude