Les persones que treballen en la ramaderia busquen un equilibri entre l'òptima qualitat de vida dels animals i la viabilitat econòmica de la producció. Els éssers humans hem posat al món moltes limitacions físiques per a protegir el que és “nostre”, per a protegir els nostres animals de les amenaces externes: guineus, llops i altres depredadors, i a la recerca de la influència que tenen els cossos dels nostres animals en la nostra qualitat de vida, hem fet del paisatge un mosaic de pors humanes.

Les tecnologies per a la cura dels animals s'han sofisticat i avui dia s'ha començat a transformar la imatge superficial del món, que es protegia amb mesures físiques, ara es pot protegir amb dades. Amb un esquellot electrònic dels animals en el coll, envien al pastor informació del lloc on es troben per GPS, que també pot ser una màquina, i controla als animals mitjançant petites descàrregues elèctriques en funció de la zona de pastura que té definida. D'aquesta manera, els animals poden estar controlats de manera automàtica en qualsevol lloc i no posar les seves vides en perill. El mosaic de la por ja no estarà a la vista, es guardarà en els ordinadors. Sembla que aquesta pràctica pot aportar alguns beneficis addicionals, com la solta d'animals en el bosc i la reducció dels riscos de mala herba i incendi. Els depredadors també poden tenir la seva vida protegida, ja que quan atacaran a un animal “propietari” amb el seu esquellot, rebran una descàrrega, amb el que desapareixeria la causa que els humans acabessin amb els seus depredadors.

El que és clar, i amb la nostra manera de gestionar els animals podem veure fàcilment que la por és un dels responsables del model mundial en el qual vivim els éssers humans, i que aquestes pors han estat destruïts amb tecnologies que ens han facilitat l'opressió i el control. Crida l'atenció que la tecnologia aplicada sobre la naturalesa i els animals la utilitzem sovint per a fer front a la por que ens causen els éssers de la nostra mateixa espècie.