Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La guerra no és pau

En l'aniversari de la invasió russa d'Ucraïna, hem tornat a veure que els mitjans occidentals estan tan militaritzats com els russos: han evaporat o manipulat dades que no agradaven, han continuat normalitzant el feixisme ucraïnès i, per descomptat, han invisibilitzat el dolor i el sofriment de les víctimes del mal bàndol.

Mentrestant, Pablo González segueix pres a Polònia com una amenaça indirecta contra els periodistes, encara que la dissidència narrativa és el dia més habitual silenciar-la amb la mort social. Per això, els mecanismes d'autocura s'han reforçat amb la consolidació de la censura directa, segons Josep Borrell, "fent això (censurar mitjans de comunicació), no ataquem la llibertat d'expressió, sinó que la protegim". Benvinguts a la novel·la 1984 de George Orwell: la guerra és pau, la llibertat és esclavitud i la ignorància és força.

La Unió Europea (UE) ha donat, per primera vegada en la història, milers de milions d'euros a un país afectat, Ucraïna, per a la compra d'armes i equipament militar, entre els quals es troba el Fons Europeu per a la Protecció de la Pau. La guerra és pau i el Ministeri de la Veritat està treballant per a vendre aquesta idea.

Un missatge constant dels mitjans de comunicació és que el conflicte es decidirà en el camp de batalla, i a més això és el que volen els ucraïnesos, per la qual cosa demanen més armes, més mort i més destrucció en nom de la pau. Per què no demanaven armes per a Iugoslàvia, l'Iraq, Líbia o Palestina?

És una lògica aristotèlica: si armes el més feble en una guerra aconsegueixes allargar més la guerra, no acabar abans

Josep Baqués, professor de la Universitat de Barcelona i col·laborador de l'Institut Espanyol d'Estudis Estratègics (IEEE) i de l'Autoritat de Formació i Doctrina de l'Exèrcit de la Terra (MADOC) acaba d'explicar en la UNED:

"Aquí la pel·lícula és 'Armem Ucraïna perquè la guerra acabi abans'. No fa falta ser militar, només haver cursat el tercer curs de Batxillerat: la lògica aristotèlica, si armes al més feble en una guerra aconsegueixes allargar més la guerra, no acabar abans (…) La tàctica és: 'Castigarem a Rússia, però amb Ucraïna'.

Aquest plantejament pot acabar de dues maneres: l'habitual seria que els EUA en algun moment tirés a les escombraries els interessos de Kíev o, la qual cosa no és habitual, continuar enaltint el conflicte, que ens pot portar a escenaris inexplorats, com la guerra nuclear. El professor Baqués explica:

"Si m'arrisco a la tercera guerra mundial per a salvar la sobirania de la península del Crimea, potser és immoral jugar aquestes cartes(…) acudir a la guerra nuclear per a preservar la sobirania ucraïnesa del Crimea, no crec que hi hagi molts moralistes professionals que estiguin d'acord en això, no és proporcional".

La guerra no té per què decidir-se en el camp de batalla. Per a construir un escenari de pau necessitem negociació i treva. És possible preveure l'existència de solucions: la resolució del conflicte ucraïnès hauria de ser viable pel procés de descentralització i/o federalització, és tan difícil que els presidents provincials no siguin nomenats pel president, sinó que siguin votats pels ciutadans? És tan difícil que l'exèrcit rus inverteixi a casa a canvi de la neutralitat ucraïnesa, i compleixi la paraula de l'OTAN en el seu moment i torni als límits de 1997? Els països de l'Est, inclòs Ucraïna, podrien ser membres de la UE sense ser membres de l'OTAN i no passaria res. Són només alguns exemples, si es vol entendre que la guerra pot acabar, el problema és que alguns no volen acabar, perquè ells no sofreixen les conseqüències.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Limitacions

A penes escric. No. Cansat. Cansats? Calla, Antton! No em confonguis, bastem jo i a mi mateix, ara, perquè vostè sorgeixi més dubtes. Per això, per això?, no pot ser? Sí. Potser amb dificultat i cansament. És difícil escriure perquè estic cansat o estic... [+]


2024-06-17 | Joseba Alvarez
Euskal Herria, territori mordassa

Fa nou anys, estant pendent de l'aprovació de la Llei Mordassa, el propi Consell d'Europa va dir que la llei anava a ser “desproporcionada” i la seva “gran preocupació”. “Aquesta llei és un absurd reaccionari i conservador per a criminalitzar la protesta i la crítica... [+]


2024-06-14 | Iñaki Lasa Nuin
Cassola gran

Sense adonar-se, torna el solstici d'estiu. El Sol ha aconseguit el seu cim i ens escalfa molt bé el casc. En molts llocs se celebra el ritu de la foguera i els bascos també tenim una tradició ancestral. Antigament, la foguera de Sant Joan es va fer en les puntes de les... [+]


2024-06-14 | Agus Hernan
Patata calenta que Urkullu cedeix a Pradales

La idea d'aquest article va sorgir quan el 24 de novembre el lehendakari Urkullu es va filtrar que no anava a ser candidat i, en conseqüència, es va constatar que anava a anar després de dotze anys en el càrrec sense gestos significatius amb les víctimes de l'Estat.

No... [+]


2024-06-13 | Rafa Arriola
No apte

En un desplaçament d'una hora fins al lloc de treball m'acompanya la ràdio del cotxe. En el viatge d'ahir vaig tenir l'oportunitat de gaudir d'un programa de relats curts, mentre començava l'últim port de la carretera, repleta de corbes, en Karrantza. Llegendes curtes, sí, de... [+]


Eguneraketa berriak daude