Avui sembla més fàcil imaginar la fi del món que el final del patriarcat i del capitalisme. Això els vaig llegir, entre moltes altres coses, a Eraitz Saez i a Lur Albizuri Gureak també, en el llibre de desig, poder, èpica, i és veritat. En aquests temps de crisi col·lectiva d'expectatives, per a la nostra generació és revolucionari creure en un altre món possible, en un altre País Basc. És més, que aquest País Basc del futur no està al nostre abast, sinó que el que fem avui determinarà en gran manera això del demà, som subjectes actius per a transformar el que tenim enfronti. En el context d'aquest escenari, Ernai compleix deu anys, és el moment de reconèixer i celebrar.

Com a antagonisme d'aquest escenari, milers de joves es donaran cita en Elorrio del 6 al 9 d'abril, en el Gazte Topagunea d'enguany. Aquesta desesperació col·lectiva és una anomalia per tot el que ocorre darrere per a fer possible el programa i pel valor polític del que es materialitza en aquests quatre dies. Organitzem trobades juvenils, tambors, akelarre i marxes amb el compromís militant de centenars de joves. En auzolan i de forma autogestionada; teixir amb les nostres mans, cosir amb les nostres mans i construir amb les nostres mans. Des de l'amor, però també des de la rebel·lia. De tocar les utopies amb les puntes dels dits, però també de somiar. Des del contrapoder, però també des del poder. Des de la crítica i també des de l'autocrítica. Per a desedificar i per a construir molts més.

És terrible com des d'aquests dies que semblen utòpics es floreixen les relacions, com polititzem en ells coses que ens piquen fins a qüestionar-nos i transformar el nostre propi entorn. L'Euskal Herria lliure, socialista i feminista que somiem és un exemple pràctic i col·lectiu del possible, amb la cura mútua i la força comunitària, que dibuixa l'horitzó d'una Euskal Herria millor, que encarna os. Tot el que ocorre en aquests dies no seria possible si no fos per la ingent mà i treball que hi ha darrere. Tenim raó: junts és possible. Som una amenaça per al neoliberalisme en aquesta vaga indefinida d'expectatives, els esquirols. El sistema patriarcal i capitalista mai ens perdonarà ser dissidents.

El futur que somiem és la mateixa idea possible, una forma de vida. El futur és una manera de viure la idea que ara, aquí, nosaltres, és possible construir junts; unir-se a aquesta manera de viure.