Si volem que el present i el futur del medi rural siguin atractius, innovadors, joves, femenins i compromesos, hem d'entendre que viure i treballar en el medi rural és una oportunitat i no un llast. De generació en generació, hem vist que alguns de les nostres valls, any rere any, malgrat els esforços i inversions, continuen perdent població, gota a gota, arribant a vegades a una situació irreversible. Avui dia les ciutats continuen creixent i molts pobles es buiden.

Hi ha un munt de raons per les quals s'ha intentat, en alguns casos, intentar retornar la situació, així com prevenir la pèrdua de població. Però fa temps que he detectat que es repeteixen dues qüestions que hauríem de superar: d'una banda, el relat que s'ha construït sobre la vida dels pobles i, per un altre, l'escassa visió integral que s'ha donat en l'aplicació de les polítiques.

Fa poc, en un debat públic al Pirineu navarrès, un jove de 30 anys va reflexionar a l'escola, fins i tot a casa, sobre el que se li deia. Li va recordar al seu antic mestre que aquest li animava a anar a la ciutat si volia tenir un bon futur, una actitud que ha estat constant en molts dels nostres pobles. Aquest jove també es preguntava si els que van tornar i es van quedar al poble estaven disposats a facilitar l'acolliment a les persones que no tenen arrels a la vall si volen venir a treballar, a impulsar l'emprenedoria i a viure a les nostres valls. No sempre ha estat fàcil. D'altra banda, el que busca un model de ciutat en el camp s'equivoca, i el que pensa que la vall és el dels quals s'han creat en ell també s'equivoca.

Avui dia les nostres valls i pobles són espais d'oportunitat i han de ser encara més. La possibilitat de viure en entorns cuidats, rics, amb recursos; la possibilitat de passar a un altre model econòmic més sostenible; la possibilitat de desenvolupar activitats econòmiques més innovadores, més verdes, relacionades amb l'economia circular; la possibilitat de comunicar-se amb el món, de pensar en el local i global; la possibilitat de fer comunitat i comprometre's amb això i amb la nostra naturalesa; la lluita contra el canvi climàtic, per a viure millor i d'una altra manera, per a viure en el medi rural.

I per a fer realitat aquesta possibilitat, les administracions públiques (locals, nacionals, estatals i europees) hem d'entendre les dinàmiques i realitats dels pobles i valls. Encara que ens ha costat, ja hem començat a escoltar veus que parlen de la visió holística que cal donar als polítics i als projectes. Aquest enfocament ha estat una de les principals reivindicacions del medi rural. Els polítics i les administracions sempre han volgut veure el problema en el seu conjunt, no des d'un punt de vista sectorial o d'interès partidista.

A nivell internacional existeixen directrius que ens mostren el camí a seguir, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030. A Navarra, a més, hem avançat en la reforma de l'Administració Local, el Pla d'Inversions Locals, el Programa de Desenvolupament Rural, la Llei de Residus o el Pla de Banda Ampla, entre altres. Així mateix, comptem amb la Xarxa Lursarea (Agència de Territori i Sostenibilitat) i els grups de desenvolupament rural. No obstant això, tenim molt a tractar; entre altres coses, l'adequació de l'ordenació i gestió del territori a la realitat del segle XXI, o l'assoliment que la pròxima Política Agrícola Comuna (PAC) defensi el model d'explotació familiar professional.

Enfrontar-se a la despoblació requereix coratge, cap i cor. Tenim molt a comptar, diguem i fem, perquè el gall continuï cantant, perquè les cases continuïn obertes, perquè els camps i els boscos continuïn produint, perquè els rius continuïn escoltant els nostres riures, i perquè tots tinguem un present i un futur de qualitat als nostres pobles.