En el número 16 del carrer Arraskularre d'Oiartzun existeix un petit espai creatiu. En ella es reuneixen l'estudi de l'artista Idoia Beratarbide, les creacions Marodi i el col·lectiu Metrokoadroka. El propi Beratarbide ofereix tallers creatius. Amb María de Berardo crea roba i complements de disseny i vestuari teatral, a més d'oficina i seu per a Metrokoadroka Kolektiboa. Tirant de la creativitat, el mes de desembre passat es van organitzar dos tallers, un inspirat en el llibre Pràctiques de Gènere i dirigit per Iratxe Retolaza, i un altre basat en el llibre de teoria King Kong de Virgínia Despentes amb Ainara Lasa. Dins d'aquest cicle van crear el curs de quatre dies titulat “Pràctiques de gènere”.

A Oiartzun, Metrokoadroka Kolektiboa ha estat en el moviment creat pel Grup de Teatre durant els últims anys. Al poble s'ha creat una programació teatral sòlida i les actuacions teatrals mensuals han aconseguit un públic fidel. Van veure el moment perfecte per a organitzar un curs com a “Pràctiques de gènere” dirigit a la creativitat i no a la mera programació.

En el curs de quatre dies, els actors Mirin Gaztañaga i Ainara Gurrutxaga van ser els encarregats de guiar les sessions matinals, els companys de Metrokoadroka de les tardes. El grup està format per Idoia Beratarbide i Oier Guillen. En el col·lectiu donen molta importància a la creativitat i volien fer una espècie de laboratori a través del curs “Pràctiques de Gènere”. “Al principi teníem por que la gent s'apuntés o no i després a veure si ens negàvem”, diu Beratarbide. La gent d'Oiartzun i voltants va participar i es van alegrar que el tema suscités interès en el poble.

Guillen ha subratllat que es va reunir un grup divers, “amb poca experiència en el teatre, amb molta experiència i sense haver treballat mai, però amb un tema que els va interessar”. Aquesta diversitat, no obstant això, no va ser un obstacle, “des del principi decidim que Mirin Gaztañaga, Ainara Gurrutxaga i els membres de Metrokoadroka l'acceptessin i utilitzessin. Generació d'energia amb espai per a tots. Perquè la nostra manera d'entendre el teatre parteix del joc i hi ha molts tipus de jocs que generen equip i energia especial”. Gaztañaga va obrir les portes del local del grup de teatre d'Oiartzun i va obrir el curs. Per a ell “va ser un privilegi fer classe el primer dia. Comencem a conèixer-nos els uns als altres i a escalfar-nos la maquinària. Hi havia gent d'edats i perfils molt diferents, però tots tenien ganes de treballar”. En descriure el grup, Gurrutxaga coincideix en: “Van participar amb molta generositat en totes les propostes, i això és una passada!”.

Del discurs al cos

El gènere sempre ha estat en el centre dels processos creatius i de tejeduría del Col·lectiu Metrokoadroka. “Esquitxarem exercicis sobre temes de gènere, però sense imposar discursos, perquè cadascú aporti la seva mirada”, van subratllar en les pàgines repartides abans de començar.

El títol d'aquestes trobades contextualitzava molt la situació. “Una de les decisions va ser no racionalitzar les classes perquè els participants se sentissin més lliures” diu Gaztañaga. “Perquè els exercicis proposats tenien això dins d'ells i no volíem caure en discursos”. Com es treballa el gènere en el teatre a través del cos? “Tot el que fem té ressonància amb el cos i el cos està en contacte amb el gènere a cada moment o amb diferents conceptes construïts. Si tens clar el que vols treballar, després entres en el joc i només venen els resultats”. A Gaztañaga li sembla que es menysprea la presència del cos i diu que va més enllà del que tenen les paraules. “És terrible el que compta el cos tal com està. Pot comptar 10.000 secrets, alegries, desitjos i penes”.

Quan Gurrutxaga va començar a estudiar teatre tenia rols molt concrets, segons el gènere i l'edat. “Els meus papers eren sempre la meva mare, la meva dona, la meva filla, la meva monja, la meva prostituta… Passats els anys, vaig descobrir una altra concepció més àmplia del teatre i em vaig convertir no sols en home, sinó també en animal o en un element natural. Això va fer esclatar el meu autoconcepte. Quan estic en l'escenari, abans de res soc un cos, no una dona. Per això crec que és important passar pel cos, perquè és la clau per a anar més enllà de les construccions culturals”. Gurrutxaga també s'ha referit a les aportacions que el teatre pot fer a la labor de gènere. “Obrir mirades, obrir oportunitats, donar cabuda al desconegut… En el teatre l'important és la vivència, l'experiència que es viu en primera persona (i després col·lectivament). Per tant, descobrint els límits de cadascú, buscant altres formes, trencant estereotips, transformant els nostres cossos, arriscant, jugant... trenquem esquemes. Les teories estan bé, també els debats, per descomptat, però a través del teatre es poden materialitzar les vivències”.

VIATGES DELS PARTICIPANTS

Van participar els oiartzuarras Eñaut Retegi, Luix Mitxelena i PILI Arbelaitz. Retegi, de 34 anys, és dramaturg i té un llarg historial de cinema i teatre. El Metrokoadroka i Ehuntz va participar en dos tallers organitzats al desembre i en el seu títol va llegir el “gènere”, i com tenia ganes d'aprofundir més en el tema, es va apuntar. “Esperava un curs teòric basat en l'ensenyament tradicional”. Al principi preguntava on estava el tema del gènere, “però durant quatre dies tot va anar prenent forma”. Al final de la setmana cada participant va fer una peça creativa: “Creem coses molt diferents i van ser molt riques. Els professors havien premut les tecles adequades per a obtenir aquesta riquesa de nosaltres”. Té la sensació d'haver après un teatre sense gènere, basat en el cos.

Luix Mitxelena, de 16 anys, és membre del grup de teatre de joves d'Oiartzun i té la intenció de realitzar estudis de teatre en el futur. Pensava que treballarien el teatre tradicional, “no esperava treballar la creació”; diu que va gaudir molt amb això, amb crear i amb inventar nous personatges. “He après què és començar a crear des de zero”. No sols va servir per a això: “M'he adonat que el cos també parla, una mirada o un moviment, i que així també es pot comunicar”.

Pili Arbelaitz és membre del grup de teatre d'adults Txinalka d'Oiartzun. Es va inscriure amb l'esperança que la seva obra de teatre li anés bé. Diu que es va espantar una mica en llegir els deures que li havien manat abans, però a mesura que els vaig fer “em van completar amb facilitat i em vaig sentir còmode”. En Txinalka realitzen diversos exercicis creatius i no són molt estranys els que es proposen. “Als matins vaig gaudir molt amb Miren i Ainara”. Ens parla d'un passeig pel cementiri en el qual hem hagut de triar a un dels exercicis creatius de les tardes. “Per a mi és bonic estar amb gent nova i amb gent de diferents edats”.