Juliana Agirrezabala Pagola va néixer el 17 d'agost de 1854 en Amezketa, en el si d'una família obrera. Segon de cada deu fills, es va traslladar a viure a Bilbao amb tota la seva família quan era adolescent. Va estudiar Magisteri a Toledo (Espanya), on va obtenir una plaça de professor l'any 1891. Un any després, va obtenir una plaça de preescolar a Bilbao, per oposició –presentant-se a quatre oposicions en la seva vida i traient Bikain en les quatre–, i poc després es va incorporar a l'Escola de Magisteri de Bilbao. En 1908 va ser nomenat director del col·legi i va morir en aquest lloc en 1912. Agirrezabala va dedicar tota la seva vida a l'Escola Superior de Mestres.

El mateix any de la seva defunció, la Diputació Foral de Bizkaia va accedir a la petició. Fins llavors havien hagut de donar les seves classes en un pis petit del carrer Mercè i en un hotel del carrer Gordoniz, en règim de lloguer.

José María Otermin, periodista i escriptor d'Amezketa, indaga en la vida de José María Otermin. Ha publicat ja tres llibres sobre la història del poble i ara treballa amb el quart. Per a això ha tingut coneixement de Juliana Agirrezabala, qui ha buscat documentació. Dels documents que ha analitzat sabem, per exemple, que va ser la veu i l'organització de diversos actes d'ensenyament a Valladolid (Espanya) i que va parlar del model d'escola creat per l'escriptor rus Tolstoi. El model d'escola de Tolstoi consistia en el fet que cada alumne buscava el que li és propi amb llibertat. “És obligació de tot professor/a provocar en l'alumnat la necessitat de trencar el motlle i la rutina”, afirmava Agirrezabala.

També va participar en el llibre Converses instructives i morals (Ana María Molinero, 1896) sobre mètodes d'aprenentatge, en el qual va escriure un pròleg. El llibre va tenir un gran èxit entre els professors i els educadors i en un any va sortir a la llum la segona edició del llibre.

En paraules d'Otermin, el més destacat de l'amezketarra és el seu treball en l'ensenyament i en la pedagogia, així com el seu esforç per conjuminar la cultura universal i cultural de la seva terra natal. El periodista ha destacat que, a més de ser un referent en l'educació de l'època, era molt hàbil en l'escriptura. En l'hemeroteca basca, publicada en la revista en basca Ibaizabal en els anys 1902 i 1903, es poden trobar diverses publicacions de Juliana Agirrezabala, principalment relacionades amb l'ensenyament. Encara que de jove va marxar a Bizkaia, Otermin ens conta que en els seus treballs el guipuscoà és el protagonista principal.

Una sala en homenatge a Agirrezabala

En 2011, coincidint amb la inauguració de la nova Escola Universitària de Magisteri de Leioa, es va homenatjar la Sala Principal de l'edifici amb el nom de Juliana Agirrezabala. El grup Garaia, que investiga la història de l'educació, està darrere d'aquesta decisió, segons Gurutze Ezkurdia, directora de l'Escola de Magisteri i membre del grup Garaia, que era un professor culte i emprenedor: “Va ser conscient de la importància de l'Escola Superior de Mestres i la seva aportació va ser enorme, va fer una gran feina a favor de l'alfabetització social”. Ha afegit que, malgrat no tenir una gran repercussió social, els alumnes d'aquesta universitat coneixen la seva vida i les seves aportacions pel nom de la sala.

Filla d'Aitor

Com a curiositat, J.A. Molts articles van ser signats sota el nom d'Aitor Alaba. En opinió d'Otermin, el fet d'haver estat entre els nacionalistes bascos dels començaments va ser el que va impulsar a utilitzar aquesta signatura. És sabut que Sabí Arana i Agirrezabala van treballar junts. En 1895, precisament, Arana va escriure un article en el qual es queixava del model educatiu que el Govern d'Espanya estava imposant a Euskal Herria: Protesta pedagògic-maquetilla. L'article va ser subscrit per 24 professors, entre ells l'amezketarra.