Ha acabat la transició política que va suposar el sistema democràtic de l'Estat espanyol? Mario Zubiaga ens respon: "Alguns diuen que es va acabar quan es va aprovar la Constitució. Uns altres, quan el PSOE es va fer amb el govern. Els altres asseguren que no s'acabarà fins que el rei Joan Carles lliuri el poder al seu fill, que ha mort. Al País Basc, mentre existeixi una força extrasistémica, no s'acabarà. Crec que és una transició inacabada”.

Seguim, doncs, en estat de transició? El final sempre en debat.

Les
variables d'una transició són l'íter o camí, el locus o lloc i el tempus o el temps. En un procés polític, les fronteres entre les forces sistèmiques i les extrasistémicas es redefineixen contínuament. El procés basc se situa en aquesta situació inacabada. En les negociacions de Xiberta, Arjel, Lizarra-Garazi i Loiola estàvem en transició i ara també. El que canvia en el procés és l'íter, el locus i el tempus. Encara s'estan redefinint els límits del sistema.Ha

escrit que “el mal tancament de la sessió o de l'acord d'Estella no ha de cobrir com es va resoldre”. Aprofundir en això.El
procés d'Estella va ser, en certa manera, un intent de donar la volta a la direcció que van prendre les dues principals parts que es van asseure a Gijón: PNB i ETA. Segons els plantejaments de Lizarra, en teoria, el que va adoptar una postura rupturista en Xiberta, l'esquerra abertzale, es mostrava victoriosa. Simbòlicament, l'esquerra abertzale va dir al PNB: “El camí que vas prendre a Gijón va ser erroni”. Deixa l'opció de l'autonomia i obre el camí de la sobirania amb nosaltres. Aquesta era la idea de l'esquerra abertzale, però el PNB no la va llegir així. Ha arribat l'hora de formar un front nacional, que el PNB hagués pensat, però sense ETA. Totes dues parts no van aconseguir tancar l'acord. Això és una idea general, perquè són molts els factors que obstaculitzen l'acord en el camí de la sobirania.

Per exemple.

Una, molt important, el “avantatge” de les primeres negociacions d'inici de la transició [Xiberta] va ser que, a diferència de les sessions posteriors, no hi havia eleccions. No s'apreciava la força o la pèrdua de l'un o l'altre partit. Alguns deien “el carrer és nostre”, uns altres deien que la llei electoral és nostra, així que jo “neutralitzaré” els vots. Eren càlculs... Una vegada iniciat el procés, quan les forces estan mesurades i determinades, quan les posicions i interessos estan fixats en les institucions, les negociacions tenen un cost polític en els vots. Predominen els càlculs polítics a curt termini i és difícil pensar en les principals polítiques d'interès popular. Gestionar aquests processos de transició juntament amb el funcionament de la política del sistema és molt difícil. De fet, el resultat del procés és una pèrdua per a les forces sistèmiques. S'introdueix una nova en la distribució del pastís. Els processos electorals d'Estella i Anoeta s'han vist afectats per factors molt distorsionadors.

El PSE considera que, en una certa manera, l'evolució del procés ha portat al centre polític de la CAB. Tu què dius?

El PSE sap que el seu és un Govern d'excepció, que s'ha vist obligat a la majoria. Una altra cosa és que en el PSE, per exemple, Jesús Egiguren, pensi que el PSE pot prendre centralitat. Però el recorregut ideològic-polític que ha de recórrer el PSE per a centralitzar-se no és el que ha fet el Govern Basc, sinó tot el contrari. Egiguren no pot acceptar amb alegria la línia que està portant ara el lehendakari, Patxi López. És un senyal que estem en estat d'excepció. Aquest PSE no té capacitat de pacta amb l'esquerra abertzale, i els pols no es poden equiparar, és a dir, no val dir pacta amb el PNB o el pp i jo faig la centralitat política d'aquest país. Per a aconseguir aquesta centralitat, el PSE hauria de reforçar moltes de les seves dimensions baskistas. Si vol captar la centralitat que diu Patxi López, ha de treballar la imatge o la sensibilitat basquista.

Si deixa l'acord amb el pp, preveu pactar amb el PNB en la CAB?

No. El PSE no pot amb el caos que hi ha ara dissoldre el Parlament de Vitòria-Gasteiz o separar-se del pp perquè el camí és molt perillós per a ells. Per contra, el PSE i el pp, a través d'aquest govern, pretenen desmantellar algunes de les polítiques del passat, entre elles les que ells diuen identitàries. Des del seu punt de vista sistèmic, des de la línia estratègica de l'Estat, pretenen afeblir i desmuntar la via sobiranista o el nacionalisme. Però cura, l'Estat també ha de controlar això, hi ha límits, no pot anar contra la societat i pensar que pot fer un canvi de dalt a baix.

Ha
escrit que perquè el procés de transició sigui un èxit, les forces sobiranistes han de superar la situació subordinada que viuen en aquest moment.

Sí. Jo crec que aquesta anàlisi ho va fer l'esquerra abertzale fa temps, però hi ha inèrcia i moltes línies dins d'ella: continuen existint els qui aporten valor a la lluita armada i no li donen tant de valor. Al marge de la perspectiva ètica, sempre ha existit aquest debat en l'esquerra abertzale des d'una perspectiva estrictament política. En qualsevol cas, a partir de l'Acord d'Estella, i a la vista de l'evolució dels debats ideològics a Europa i en el món, és evident la reivindicació sobiranista o nacional.

que algunes eines de derivació no són útils...

(...)

No sols que no són útils o eficaços, sinó que són perjudicials per a fer alguns passos. Des d'un punt de vista sobiranista, avui dia qualsevol plantejament ha de partir de l'acumulació de forces. És clar que les inèrcies anteriors són un obstacle i que cal eliminar-les com més aviat millor, per descomptat, també cal fer-ho amb molta cura.

Com valora el Pacte de Guernica dins del procés?

El
factor abans esmentat està sempre en vigor: l'esquerra abertzale ha de mesurar periòdicament l'eficàcia –i l'èxit– dels seus passos i forces en les eleccions. A més, ara, entrar en les eleccions no és a les seves mans. És més, en el Pacte de Guernica també està Aralar, però no és una aposta unitària per a les eleccions. El pacte no contempla la fórmula de la candidatura presidencial ni tampoc la de la COALICION. A Navarra, a més, està NaBai. L'existència d'eleccions en el procés és una distorsió tremenda. És a dir, desenvolupar el Pacte de Guernica seria molt més fàcil sense la distorsió de les eleccions. Tenint en compte la importància del procés, des d'un plantejament sobiranista, un dels problemes que té el Pacte de Guernica és que està mirant a les eleccions, un problema molt gran. És més, en qualsevol pacte sobiranista ELA és un agent clau, i no s'ha implicat en això. En l'actualitat, i donada la importància de la soci-economia, aquest àmbit no es pot desvincular políticament, sinó que l'àmbit social i econòmic ha d'estar més integrat que mai en el pacte. Aquí hi ha un buit tremend. Segurament ELA diu: aclarim tots els punts bé, no ens enxamparan com en l'Acord d'Estella.

Així que no ets optimista.

Depèn. En aquesta sèrie d'esquemes de sigles no veig la possibilitat de fer un plantejament sòlid. Per descomptat, el Pacte de Guernica pot servir per a tancar aquest cicle del procés. Serveix per a anar tancant i obrint portes: Va ser la Declaració d'Altsasu, després la del Palau Euskalduna, després la de Guernica. La gent va interioritzant els cicles i les fases, aquesta pedagogia interior és molt important. Després d'aquesta dinàmica, es tracta d'arribar a un punt irreversible. Els pactes compleixen la seva funció en aquest sentit.

Vostè planteja una reformulació de l'estratègia perquè la sobirania sigui hegemònica.

Sí. La participació i la vitalitat de les forces socials i civils d'Euskal Herria en diferents projectes és un model. No obstant això, cal canviar les maneres de fer política, cal innovar més. A partir dels continguts que recull el soberanisme, de la lluita contra el neoliberalisme i de la forma pròpia d'entendre la sobirania, hem de canviar les nostres estructures i discursos en les pràctiques. També és necessari un canvi en la simbologia de la sobirania. Cal trencar en part amb els rituals i esquemes que s'han fet fins ara. És a dir: cal canviar radicalment aquests esquemes partidistes que es treballen en la política liberal i en la societat, les maneres d'actuar amb la premsa. Hem de trencar l'esquema clàssic del partit i inventar altres recursos per a la construcció nacional. No sols la lluita armada, sinó també la manera de fer política està obsoleta.

Renovació total del model...

Per descomptat, la política partidista no desapareixerà. A Euskal Herria no endevinarem una forma absolutament innovadora de fer política que no s'ha inventat en cap lloc. Haurem de jugar amb la política de representació que es duu a terme en les institucions. Però no és el mateix ser una societat civil feble que una societat civil organitzada i embullada que funciona en clau sobiranista i contrapoder. És la prioritat que jo poso.

Sense bolcada del sistema, però...

Evidentment, la representació dels partits sempre serà, però la regeneració de la societat, que arriba a la representació dels partits, no es fa des de l'elit política. Sigui com sigui l'elit política, estigui o no l'esquerra abertzale política. El soberanisme no abandona l'esquema clàssic de partits. L'hegemonia de la sobirania vindrà de les forces socials. És a dir, si la societat basca proclama la independència o diu que no anem a cap part amb els espanyols, per què no? Això és el que cal enfortir, des del meu punt de vista, per descomptat.

Hi ha forces per a això en la societat civil?

Sí, per exemple: A la vall d'Arrasate. S'estan treballant iniciatives per a organitzar la comarca del Deba: vinculant sostenibilitat, infraestructura i transport. Unint el basc i els mitjans de comunicació. Aquests esquemes són forts, són els esquemes reals que es desenvolupen a nivell local per a canalitzar les forces sobiranistes.