La troballa ha estat donat a conèixer aquest dimecres a la tarda per Aranzadi. Quan el cromlec o cromlec de Jaizkibel V van començar a excavar-se per casualitat, sota el seu sòl van aparèixer inesperadament restes inusuals i s'han adonat que l'estructura és més complexa del que es pensava.

D'una banda, les lloses rocoses que formen la circumferència de l'hort de pedra, ara caigudes, estaven dretes en la prehistòria i representaven un tancament: un cercle perfecte. En aquest tancament s'ha trobat una de les peculiaritats del jaciment: dues lloses infantils són molt més grans que les altres, de dos metres d'altura, i es troben una davant de l'altra, mirant cap al nord-est i el sud-oest.

Encara no han acabat les excavacions, però esperen trobar una cambra per a enterrar les cendres dels morts en el centre del cromlec. Per a això compten amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Hondarribia i la Diputació Foral de Guipúscoa.

Els cromlecs, també dits en alguns llocs mairubaratza, van ser erigits pels humans entre fa 2.000 i 3.000 anys, durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro, i a banda i banda dels Pirineus han comptabilitzat més de 1.500 megàlits d'aquest tipus, des de Benasc fins a la vall de Leitzaran: "L'objectiu d'aquests cromlechs, a més de ser utilitzats com a sepultures, era marcar el territori", ha explicat el responsable de les excavacions de Jaizkibel, Manu Ceberio.

Diversos investigadors han conclòs que es tracta de restes arqueològiques d'una antiga cultura que posseïen pastors i grups d'agricultors no nòmades vinculats a l'hàbitat.