Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Per què no som capaços de mantenir l'atenció?

  • El 80% dels treballadors no dura una hora sense perdre l'atenció i el 20% es distreu cada deu minuts. La falta de capacitat de concentració no és només culpa dels mòbils i de la multitud d'estímuls tecnològics, sinó també de l'alimentació, la contaminació i en la base del nostre estil de vida.
Etengabeko estimuluetara ohituta gaude, ez alferrik eduki motz batetik bestera gure arreta berenganatzeko diseinatuta daude aplikazio ugari. Argazkiak: Freepik

28 de agost de 2024 - 06:40
Última actualització: 15:38

Són anteriors els resultats d'un estudi que s'ha publicat aquest estiu amb 1.200 treballadors, reflex de la realitat actual: la pèrdua de capacitat per a concentrar-se durant molt de temps en una sola acció. Les grans tasques i els aprenentatges ens requereixen molt temps i molta atenció, i si no tenim capacitat per a mantenir l'atenció, perdem també capacitat per a aconseguir grans reptes i objectius. De fet, el cervell està preparat per a pensar en una sola cosa, però creiem que som capaces de fer entre sis i set coses alhora, o de combinar el que estem fent amb altres interaccions, el cervell ha de fer malabars d'un costat a un altre, i al final aquestes tasques les fem pitjor, no les retenim o memoritzem com cal, és pitjor per a la creativitat i acabem més cansats (i més enfurits). Entrevista a experts en el tema Fins a i recull les conclusions en un llibre: El valor de l'atenció.

La necessitat d'agarrar-se a tot i de respondre a totes les crides i missatges que ens arriben, d'interrompre el que estem fent, comporta una degradació cognitiva, afecta al nostre cervell. La raó d'aquestes interrupcions és el telèfon mòbil sovint, ja que estem acostumats als estímuls continus, moltes xarxes socials i aplicacions tecnològiques estan dissenyades per a atreure la nostra atenció d'un contingut curt a un altre. A més, si es reben missatges, sovint ens sentim obligats a respondre a l'instant, ja que sembla que hem d'estar en condicions de respondre durant vint-i-quatre hores. Afortunadament, a poc a poc s'està regulant el dret a la desconnexió digital en més territoris.

La necessitat d'abordar tot i de respondre a totes les crides i missatges que ens arriben, d'interrompre el que estem fent, comporta una degradació cognitiva, afecta al nostre cervell

El descans és important i el cansament també afecta a l'atenció, l'estrès no ajuda a la concentració, és com viure en una situació d'alerta, en la qual la contaminació i l'alimentació tenen un efecte, diu l'escriptor. Desdejunar cereals ensucrats, per exemple, omplen el cervell de glucosa i a l'hora (en començar l'escola) es perd tota l'energia i la glucosa; també està provada la influència dels aliments processats en la capacitat de concentració…

L'autor fa propostes de recuperació de l'atenció (limitant l'ús del mòbil o eliminant aplicacions com el canvi immediat en l'atenció), però deixa clar que hi ha tot un sistema en sentit invers, en contra de la nostra capacitat de concentració (indústria tecnològica que promou la dependència, indústria alimentària, filosofia en els centres de treball, empreses contaminants…).

Algorisme de l'odi

L'autor fa una curiosa reflexió en l'entrevista del Confidencial. Sabem que els algorismes de mòbil, aplicacions i xarxes socials estan dissenyats per a aconseguir que estiguem pegats a la pantalla, el que ocorre és que les coses desagradables, que ens espanten o ens enfureixen, són el que més ens ofereixen els algorismes actuals. En altres paraules, els algorismes actuals inciten a l'odi. A major escala, l'escriptor diu que aquesta pràctica està dominant la societat i la política, que el megàfon es dona a les persones que promouen l'odi i a les quals volen encendre foc, i que per això vivim en part el panorama sociopolític que tenim.

Més fàcil que les coses agradables són les que ens espanten o enfureixen la nostra atenció, per la qual cosa els algorismes actuals ens ho ofereixen sobretot

 


T'interessa pel canal: Gizartea
2024-10-08 | ARGIA
Els acusats que van bloquejar la via arriben a un acord
Al juliol de 2022 es va celebrar el dia del bloqueig per a demanar "una sortida" a la situació dels presos bascos. Nou persones van ser processades.

Dislèxia, dificultat insospitada i que pot provocar fracàs escolar
La dislèxia és un obstacle per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, i segons alguns estudis un de cada deu nens sofreix, però amb freqüència no es detecta, i té conseqüències en la frustració, l'autoestima i la trajectòria docent. “Pensava que era ximple i... [+]

2024-10-08 | ARGIA
Creen la marca de qualitat 'Nou de Navarra'
La nova marca col·lectiva 'La Nou de Navarra' reuneix vuit productors de Terra Estella, Zona Mitjana i Ribera Alta. En aquesta campanya es comercialitzaran unes 200 tones de nous, aproximadament el 46% de la quantitat de nous que es produeixen a Navarra.

2024-10-08 | Axier Lopez
25 països estan governant dones
El mitjà IPS ha desgranat les dades de dones que manen en els principals països del món que ha divulgat l'ONU aprofitant que la setmana passada la seva primera presidenta, l'esquerrana Claudia Sheinbaum, ha rebut el bastó de comandament a Mèxic. Cada vegada són més les... [+]

Inicien una recollida de signatures en Aiaraldea per a reclamar “un sistema sanitari públic i digne”
Es posarà en marxa una recollida de signatures en tota Aiaraldea per a reivindicar un sistema sanitari "públic i digne". Així ho han donat a conèixer en una compareixença realitzada aquest matí davant el Consultori d'Orduña. En aquesta, s'han reunit veïns de diversos pobles... [+]

El Liceu Etxepare de Baiona impulsarà les xarxes socials lliures amb finalitats pedagògics
Cada vegada és més habitual tenir comptes en xarxes socials lliures i federades com Mastodon o Pixelfed. Per a això, la majoria dels bascos mastodon.jalgi.eus utilitzen les instàncies mastodon.eus o pixelfed.eus. El Liceu Etxepare de Baiona ha fet un pas més enllà, creant... [+]

2024-10-07 | Leire Ibar
El Consell valora positivament que els tribunals rebutgin el recurs d'UGT per a baixar el nivell de basc dels treballadors d'Euskotren
El sindicat UGT es va oposar a la implantació del nivell B2. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha donat el vistiplau a les exigències de basca establertes per a les proves selectives d'Euskotren. El Consell ha dit que és un “pas important” i una “bona... [+]

2024-10-07 | Behe Banda
Notícies de la UPV/EHU

Mai se sap el que trobaràs quan comença el curs, els primers de setembre sempre són èpoques d'alta tensió, de tres a quaranta anys. Època d'alta motivació, moment d'inscriure's a l'escola d'idiomes i en el gimnàs. Enguany també faré ceràmica, sempre ha estat la meva... [+]


Neteja de tardor
Fa un any vaig escriure l'article sobre com fer la novena de tardor i haig de tornar a escriure sobre el treball que ens demana l'estació. De fet, estic veient bastantes publicacions en les xarxes socials i m'ha preocupat que tenim temps de fer una neteja de fetge. Ara servirà... [+]

Jabirón
L'agulló, que no és medusa
Aquest estiu no hem vist massa meduses a les nostres platges. Però centenars de persones han estat ateses en els llocs del Cantàbric, des de Galícia fins al País Basc. Meduses? No. Caravel·les portugueses llavors? Tampoc. En aquesta ocasió, els agullons d'un peix han estat... [+]

2024-10-04 | ARGIA
El 8,3% dels nens d'Hego Euskal Herria té dificultats per a cuidar la vista
El 6,4% dels nens de la CAB i el 10,2% dels de Navarra tenen pobresa visual. L'associació espanyola Visió i Vida ha estat l'encarregada de realitzar l'anàlisi de la situació. Segons l'informe, l'inconvenient més greu dels nens amb problemes visuals és que no fa mal i que les... [+]

Una netejadora es veu obligada a treballar en cadira de rodes en el col·legi Mendigoiti de Pamplona
María Elena Escudero, de 56 anys, ha hagut de tornar aquest dijous al seu lloc de netejadora en el col·legi Mendigoiti, en el barri Mendillorri de la capital navarresa. El dimecres li van dir que no fos per l'empresa Zainak i el dijous tornaran a fer-ho en el centre de treball.

Claus per a parlar amb nens i nenes d'Alzheimer
L'obra de teatre ‘Com un peix’ té com a objectiu parlar amb naturalitat amb els nens sobre l'Alzheimer. “Com més aviat millor es treballa, menys estigmatitza”, destaca la directora Ana Maestrojuán.

Eguneraketa berriak daude