En paraules de Gotzone Sestaon, la protesta dels tractors és un còctel, una olla plena de reivindicacions, i jo crec que la gent que participa en aquests moviments és molt diversa. Si en el de Navarra hi ha grans tractoristas, amb grans granges, però també s'està acostant gent que es dedica a la ramaderia extensiva, a models més sostenibles, a l'ecològica... de tot. Hi ha un embolic tremend. És clar que hi ha un empipament general, una inquietud. Per a poder portar una vida digna és cada vegada més difícil de l'agricultura. Però això no és ara, això és una cosa que ve de fa temps".

Li recomano que vegi la conversa completa, com a lector, perquè no té ni una frase innecessària:

Quins són els problemes fonamentals?

Sestao ha recordat que el cultiu d'aquí ha estat guiat en les últimes dècades per la Política Agrícola Comuna Europea, que ha impulsat el model productiu i industrial del cultiu: "Ens han venut durant molts anys que havíem de seguir un model productivista per a viure bé. És a dir, que havíem de produir molt i barat. Això és el que ens han estès una vegada i una altra. Alguns s'han ficat en aquest camí, uns altres hem intentat escapar o treballar en camins alternatius... Però quina és la qüestió? En l'actualitat, la producció és cada vegada més costosa, ja que en aquest model existeix una gran dependència dels combustibles fòssils, així com dels mitjans externs, ja siguin abonaments químics, pesticides o la dependència de pinsos aliens a la ramaderia. Això s'ha anat incrementant degut, d'una banda, a l'existència d'un mercat especulatiu i, per un altre, a l'existència de sequeres, a altres problemes geoestratègics (la guerra d'Ucraïna) que han agreujat encara més la situació de moltes persones. A això cal afegir tota la càrrega burocràtica que suposa la PAC".

"El sistema ha tocat sostre", ha subratllat, citant l'article d'ARGIA de Jenofa Berhokoirigoin: "Es va idear la Política Agrícola Comuna Europea, que tenia com a objectiu garantir la seguretat alimentària i que els consumidors anessin aliments barats, i avui dia també estem veient que no es compleix. I que els agricultors tinguin unes condicions de vida dignes, que tampoc es compleix".

Altres elements destacats són: "Implicacions mediambientals d'aquest model. Els sòls estan esterilitzats, les aigües s'estan contaminant, els sistemes que s'han impulsat necessiten grans consums d'aigua, als quals s'han sumat l'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i tots ells".

Controvèrsia institucional i moviment capitalitzat per l'agroindústria

Sestao té clara la seva solució: "Cal utilitzar aquest moment per a donar una veritable anàlisi i debat". Concreta les preguntes a respondre a nivell social: "Quin model d'alimentació volem per al nostre país? Aquesta és la primera pregunta. I la segona, lligada a aquest model alimentari: quin model d'agricultura volem? A això hem de respondre honestament". Però Sestaotan està dient "perquè encara no estem en aquest moment, perquè veig a les institucions d'aquí posant pegats. A veure quins caramels donar als agricultors perquè deixin de queixar-se. Seguim en això de sempre, sense moure res o molta cosa".

Mentre s'evita aquest debat, per a Sestao la protesta dels tractors "la força que s'està capitalitzant és agroindústria i agronegocio". Explica que "després del debat que s'ha donat a Europa, es veia que el model estava tocant a dalt i estàvem en el punt de partida d'un canvi de rumb. Aquí se situen les estratègies o estratègies de biodiversitat des del Caseriu a la taula, i es proposaven una sèrie de canvis per a aportar algunes correccions en matèria mediambiental". En paraules de Sestao, aquests canvis suposen una sobrecàrrega per a l'agricultor i l'agroindústria aprofita per a "introduir les seves reivindicacions i pressió". Així s'entén que la primera mesura adoptada per Europa davant la pressió dels tractors va ser la modificació de la norma que suposava limitar l'ús de pesticides al 50%.

En un manifest signat a Navarra per 140 agents, s'insta el Govern de Navarra a posar en marxa una estratègia des del Caseriu Europeu a la Mesa. Però Sestao insisteix que "cal fer pedagogia i això no es pot deixar en mans del baserritarra". De fet, quan durant tants anys el sector s'ha acostumat a treballar en una direcció, ha subratllat que per a canviar el model és necessari un acompanyament: "És necessari l'acompanyament, la formació, la subvencionabilitat... fins ara el Govern de Navarra no ha posat mitjans per a aconseguir aquests objectius". En el manifest s'han proposat 60 mesures concretes per a “posar ràpidament un límit a l'agricultura i ramaderia industrial i iniciar un procés de desintensificación”. El manifest pretén reduir a la meitat els caps de bestiar cap a 2050. Per a Sestao la major dificultat que tenen és: "Veurem com aconseguim que la societat, els agricultors i les institucions apostin per un canvi d'aquestes característiques. Molts dels tractors que han sortit a la carretera estaran d'acord amb algunes propostes, però no amb la desintensificación. I les correlacions de força no són favorables: una de les mesures que proposem és l'enfortiment dels mercats. Es pot fer fàcilment en els municipis que tenim al nostre favor, però a Estella, per exemple, tenim grans problemes amb això”.

"Els agricultors hem de produir per a satisfer les seves necessitats, no per a aquest mercat global"

Durant el programa Egonarria, Sestao denúncia el procés de liberalització que s'ha donat en el mercat: els pactes de lliure comerç d'una banda i el procés de desregulació a nivell de mercat per un altre. "El que estem demanant tant a Euskal Herria com a Europa és que l'alimentació surti de tots aquests tractats de lliure comerç". Posa un exemple de les conseqüències dels tractats de lliure comerç com a pastor: "Si porten ovelles o lactis des de Nova Zelanda, han de portar-los a preus molt inferiors als d'aquí. Això suposa aquí una baixada dràstica dels preus del mercat, un enfonsament que impedeix al ramader pagar un preu en funció dels costos. Això és el que es diu dúmping, i nosaltres també afectem altres països, perquè d'aquí també s'exporta molt. Això és conseqüència del lliure comerç, per això diem que cal sortir dels mercats alimentosos i començar a desenvolupar el camí de la sobirania alimentària. Els agricultors hem de produir per a satisfer les seves necessitats, no per a aquest mercat global”.