Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

02 de octubre de 2023 - 10:22
Última actualització: 12:25
Gari Garaialde / Donostia Zinemaldia

Víctor Erice, guanyador del Premi Donostia enguany, pregunta als periodistes del Festival: “Sabeu quin és el suport d'imatge més permanent?”. La resposta no és el suport digital, no el fotoquímic, sinó l'oli. La pintura a l'oli evita la cicatriu de l'oblit millor del que pot fer el cinema.

No obstant això, el camí de l'eternitat oberta pel cinema és ampli i cabalós, i cada any l'aportació del Festival és fructífera. Entre els clàssics, enguany hem comptat amb la retrospectiva de Teshigahara, astilladora en les seves formes i continguts; imatges immortals del Festival en les entranyes de José Val de l'Omar o el Realisme socialista més antic de Raúl Ruiz i Valeria Sarmiento.

Per descomptat, sense espectadors no es pot ser recordat. En aquest sentit, tots els nous projectes que passin pel Festival han de comptar amb el reconeixement de públic i crítica. Entre els vists, dos són els que no he pogut escapçar: The Zone of Interest de Jonathan Glazer i Rotter Himmel (Afire) de Christian Petzold. Les perles han competit en la secció i, encara que no han merescut gran honor entre els espectadors, m'agradaria recomanar-les. A més, apunta per a les tristes tardes de tardor a Fallen Leaves del gran Aki Kaurismäki.

Deixant a un costat els famosos noms, em referiré a Missió a Mart, primer llargmetratge d'Amat Vallmajor del Pou, i a Mamántula, la joia del donostiarra Ió de Fada, que proclamen amb rotunditat la bandera de l'underground i de la major amplitud. El seu desinterès i proximitat és plaent.

Així mateix, continuant allunyant-se de les propostes més arrogants i ambicioses, El Castell, de Martín Benchimol, val la pena també l'atenció. En aquest cas, sí, el jurat i jo hem coincidit, perquè la pel·lícula argentina ha estat la guanyadora d'Horitzons Llatins. Destaca també en la seva gran petitesa Here, de Bas Devos, del departament de Zabaltegi-Tabakalera.

A més de records i records, el Festival de Cinema d'enguany ens ha deixat sobretot treballs per a casa. Les hores de somni que cal recuperar, les noves filmografies que cal conèixer, les actuacions que no he pogut perdre en els pròxims mesos… Aquí em posaria l'experimental Anatomie d’uneix xutada (Justine Triet), May December (Todd Haynes) o L'auge de l'humà 3 (Eduardo Williams), guanyador de la secció Zabaltegi-Tabakalera.

Però, què ocorre quan les pantalles s'apaguen? Quina catifa vermella s'aixeca i s'aixequen les pólvores guardades sota? Quina durabilitat té un esdeveniment que ajuda a posar a la venda una ciutat pintada amb pintura fina d'oli durant una setmana? Tal vegada aquesta és, de cara al futur, la imatge que nosaltres hem de recordar. Potser té raó Eric i és veritat que no sempre enterrarem en els millors i nous límits.


T'interessa pel canal: Zinemaldia 2023
Secció Oficial. 9.eguna | Dos treballs no competits
Moment de ballar

2023-10-01 | Ixone Santamaria
Festival de Cinema de Sant Sebastià. 9.eguna
Investigadors de l'admiració

Com si va deixar el millor per al final, ha estat una carícia memorable 71. Here, del director belga Bas Devos, que he vist l'últim dia del festival. Stefan, un treballador romanès de la construcció, i Shuxiu, un investigador expert en molses i filles de migrants xinesos, es... [+]


2023-10-01 | ARGIA
La pel·lícula de gallec 'O Corno' gana la Petxina d'Or
Per primera vegada en 71 edicions, l'obra d'una cineasta basca ha estat la guanyadora del premi. La donostiarra Jaione Camborda ha estat la guanyadora de la Petxina d'Or, per quart any consecutiu la dona premiada.

Eguneraketa berriak daude