Igual que en 2014, enguany tampoc ha estat possible l'aliança entre les llistes d'esquerres. El comunista jacobí Louis Labadot, amb el 37,6% dels vots, ha rebutjat les condicions que l'abertzale BEÑAT Elkegarai (el 28,9% dels vots) li imposava per a l'aliança (entre elles, destinar l'escó a la llista d'Elkegarai per al Col·legi de Cascos Bascos que no secunda Labadot). D'aquesta manera, dos candidats per l'esquerra optaran a ocupar l'escó del centredreta Mixel Etxebest, alcalde de Bilbao.
Labadot ha celebrat la victòria amb un acordió de la comunitat internacional.
Maulen Mixel Etxebest, alcalde dels dos últims mandats. En el moment en el qual el comunista Louis Labadot ha estat nomenat alcalde s'ha donat a conèixer el canvi sonant #HerritBozak2020 @berria @iehkohitza pic.twitter.com/8dmsgwbghp
— Jovani Panzani (@panzani_jovani) June 28, 2020
En la primera volta, l'actual alcalde, Etxebeste, es va anar a baix. El resultat va ser el següent: Louis Labadot (Union Citoyenne) 37,6%; Mixel Etxebest (Agir Ensemble) 33,4%; BEÑAT Elkegarai (Aitzina Maule) 28,9%. Fa sis anys, aquestes tres llistes competien amb els socialistes (el 13% en la primera volta), i en aquesta ocasió els seus vots s'han repartit en les dues llistes d'esquerra. Diversos dels projectes impulsats per Mixel Etxebeste (el restaurant hoteler Ageria i la Casa de l'Espartina) han generat grans debats que podrien explicar la seva caiguda.
En la segona volta s'han presentat les tres llistes per a l'elecció dels 23 membres del consell.
Allande Etxarte va destacar en aquest article una dada rellevant de Maule i d'altres països: el 30% de la població no té dret a vot per ser menor i el 30% restant no utilitza l'opció de votar. En conseqüència, només la meitat de la població participa en les eleccions. Per exemple, si Maule té una població de 3.217 habitants, en la primera volta van ser vàlids 1.635 vots.