L'inici de la posada Zinka coincideix amb la història del moviment abertzale d'esquerra d'Ipar Euskal Herria. No va ser creat només pels suletinos. En Behobia també es van crear allotjaments en Xaia, Hazparnen Xuriatea, Elorri en Donapaleu, Txiriboga en Baiona, Biarritz i Sant Joan de Llum, en la mateixa època en la qual es va fundar el Zinka en Maule, fa vint anys.

En aquella època eren Herri Taldeak, “es va organitzar un moviment abertzale d'esquerres per a crear una xarxa”. Regis Claverie va ser membre de l'empresa que va gestionar Zinka en els primers anys de la seva carrera al costat de Maite Lephaille, Leonie Agergarai, Jakes Sarrallet i Johañe Etxamendi. “Es va organitzar una recaptació de 200 persones per a crear allotjaments”, ha recordat, fent referència a tots els allotjaments esmentats. Volien, no obstant això, “autèntiques” posades; hi havia “batzokis o gaztetxes” —el que va ser el gaztetxe Pitxu de Maule abans es deia batzoki—, “però volíem crear allotjaments oberts al llarg de la setmana”. L'objectiu era arribar al centre de la ciutat, i així està situat Zinka, al carrer Victor Hugo. Tenia una altra finalitat: “per a tenir sales de reunions, per a reunir-les… Va sorgir una dinàmica entorn dels militants abertzales d'esquerra”, en paraules de Clavérie.

Després de les nombroses sessions, es va dur a terme una campanya de recaptació de fons, en la qual es va requisar un edifici i una llicència de venda d'alcohol barata. També es va fer un tracte amb una coneguda marca de cervesa de l'art, en la qual el vi era el principal, i a canvi de la introducció de la cervesa les llicències van resultar barates per als militants. Els cinc van crear l'empresa en Zuberoa per a gestionar l'hostalatge.

L'antic Bar donis Sports es va convertir en l'hostal Zinka en 1998, després de les obres dels voluntaris. “El Zinka no és només un objectiu que s'ha muntat entre els suletinos”, ha subratllat Claverie. Recorda, per exemple, que Richard Irazusta, que viu en Hendaia, es va fer amb la casa i va negociar el preu. Així mateix, Claverie va ser assessor en la creació de la pensió Elorri en Donapaleu, i més zuberotarras van col·laborar en les obres. “Entre els militants era així abans en Ipar Euskal Herria”, ha resumit.

De l'empresa a la societat

La posada, oberta durant setmanes, va durar anys, i va ser ocupada per la serventa Maitena. Però cap a l'any 2003, l'empresa va fracassar. Eren clients en el grup que anava a succeir, així com amics del treballador. Era en aquestes Isabelas Dísx: “Sabíem que no era fàcil, però sense detalls. Llavors ens assabentem que havien decidit serrar. Primer ens queixem; després intentem saber per què se serrava i com s'havia decidit d'una vegada per sempre. Aviat vam veure que la decisió estava presa i que no es podia fer res”.

Zinka Bizirik es va crear en 2004, però durant mesos el ritme de liquidació de la pensió va ser el següent: “Vam haver de comprar el que era el material del cinema”. Si bé Zabalxe té al cap les anècdotes, com el plat gran de paella que l'Uxer no va posar en les torxes, “el va portar sota l'axil·la”, també els temes dels debats: “Van ser unes reunions molt interessants i sucoses per a establir en paper quin espai volíem crear. A veure si calia recórrer a les institucions, sotmetre-les a elles, etc… Al final ho financem amb dos informes i no va haver-hi deute”. Els materials, llicències i equips de so van ser adquirits amb les subvencions de la Fundació Francesa i la Udalbiltza del PNB per a “estructurar l'espai”.

En els anys anteriors a la liquidació, Abertzaleen Batasuna va passar de ser un allotjament a ser propietat de l'associació, però per a fundar Zinka Bizirik. “No crec que incorporéssim la paraula abertzale, però en els nostres estatuts escrivim la paraula política”, diu Zabalx: “Vol dir que podíem organitzar actes polítics sense identificar a un partit, perquè el sindicalisme i els moviments socials també són darrere d'aquesta paraula”.

Una dotzena d'associacions també es van acostar a un assaig de gestió entre associacions: Gau Eskola, ikastola, associació Azia, escola de música de Maule, associació Gauan –que ja organitzava concerts en Zinka-… Volien assegurar amb aportacions personals i socials les despeses de lloguer i factures que encara avui té l'allotjament. “La idea era tenir un lloc, no massa gran. A canvi, les associacions es comprometien a organitzar les vetllades”. De les associacions es van acostar persones, però van quedar en mans d'aquestes dinàmiques.

També va participar la ràdio Botza de Zuberoa. També va treballar en la ràdio durant aquests anys, i recorda que la ràdio s'ha instal·lat en el pis superior del Zinka: “El Botza de Zuberoa també va anar allí. Van discutir i es van anar, utilitzant la posada, a fi de tenir tot en el mateix lloc. Jo treballava damunt, i és veritat que era dolça perquè ens creuàvem al migdia, fora dels concerts. Allí s'ajuntava gent que treballava en Maule, professors i altres”. Recorda que sempre eren les mateixes persones, però, en el fons, “és el mateix en altres allotjaments”.

Així doncs, van continuar amb la idea d'obrir-se i animar-se en els dies laborables, i en l'època d'associació va tenir un altre empleat: Kattin. “Crec que si prenem al treballador, deixem la dinàmica al seu càrrec i cada vegada era menys col·laborador”, s'ha dit a Hedxi.

Sala de concerts

Encara que els concerts s'han celebrat des dels seus inicis en Zinka, en els últims anys s'ha convertit en una sala de concerts. Iulen Guiresse va començar amb el grup d'Esparx: “Hi havia un bon equip, gairebé sol les seves esposes, en aquella època. Hi havia molt de ritme”. Ara també. Obren quinze dies, la majoria de les vegades per a concerts. Guiresse ha vist un canvi d'edat en el públic amb els anys, “abans eren d'entre 35 i 40 anys, ara són més joves”, diu.

Una batalla per trobar un gaztetxe li va portar a Zinka, on cal pagar el lloguer, l'hospedería i les factures: “Jo veia el gaztetxe sense ells”. A la necessitat d'aconseguir aquests diners, li sembla el bo i el dolent: “Imposa el ritme; pot ser bo si no som una mica miserables i no som esgotats. Ja saps que no pots fer una pausa de quatre mesos. En alguns grups era així: calia fer, poques persones en el grup, algunes nits fracassant…”.

Jon Foucher, que porta tres o quatre anys en el Zinka, no ha vist que l'equip canviï massa, perquè tenen “bon rotllo” entre ells, i creuen que estan ben organitzats: “Fem per un moment una programació de dos mesos. Tenim dates fixes i ens organitzem entre nosaltres, cadascun sap el que ha de fer, s'han creat llocs: els cuiners són els mateixos, en el bar també, en la tècnica jo [És tècnic de so d'ofici]… Ni hem d'establir torns”.

La música s'ha convertit en l'eix principal de la pensió. Zinka ha estat des de sempre el refugi del grup Xiberoko Txanbelariak, el seu centre d'operacions. En els últims anys, a més, el local d'assaig del grup Xiberoots també està situat en el mateix edifici. I la llista dels grups que han fet venir és molt gran. Iulen Guiresse: “S'estableixen relacions amb alguns grups. Els grups no venen per als diners, els paguem just per al camí”. Per a Jon Fouche és clar, la clau és assegurar el “bon acolliment”: “Si és so, si és material, aquesta organització…”.

Preguntat pel color abertzale dels primers anys, Guiresse ha dit que es manté: “Difonem idees nacionalistes, d'esquerres, fem campanyes contra la violència…”, a pesar que al seu judici “no és ni molt menys forçat ser abertzale per a entrar en Zinka”, segons el grup actual. “Deixem el zinc també un lloc de reunió per a ser”, ha afegit Foucher. Sobretot en les festes de Maule, veuen entrar gent nova cada any. La gent nova entra abans i ara, segons diu Guiresse: “Ha estat un treball realitzat durant 20 anys”.

Ara, continuen mirant al futur “aquests joves que parlen de Zinka” i, com deia la cançó de Fermin Muguruza, “no senten fred”. En els últims anys s'han realitzat nombroses obres, s'ha tancat l'habitació del fetge de l'hostal perquè no torni a ploure, s'han realitzat obres d'aïllament acústic… i estan disposats a fer més, segons Guiresse, “sobretot amb els barris, no fer soroll”. A més llarg termini, tenen un gran objectiu a la vista. Foucher: “Desmantellar l'edifici de Gibel per a construir una plaça sense cotxe que pugui ser aprofitada pel públic”.

El divendres i el dissabte se celebra el 20 aniversari de Zinka, una iniciativa pionera a Euskadi.

Divendres

20.00. Talos en la posada de Zinka. Monòleg d'humor amb Txiki, i recital de cant amb Amaren Alabak i Niko Etxarte.

Dissabte

11.00. Poteo animat i aperitiu en el mercat de Maule.

12.00. El grup de música La Fabriqui Borgnol, durant tot el dia.

13.00. Menjar en Zinka.

16.00. Joc de pistes en Maule.

19.00. Concerts en Zinka: Gatom, Tiocfaidh’ar i Urdangas del Carrer.

Aquesta notícia ha estat publicada per Ipar Euskal Herriko Hitza i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.