Aquestes dues iniciatives, la del Museu Britànic i la d'Irlanda, estan bastant ben documentades en la Wikipedia en anglès. En el cas del basc, la iniciativa ha començat a desenvolupar-se en sentit contrari: En Wikipedia se seleccionaran i enumeraran els objectes, i d'aquí es podrà fer un llibre, tot en ordre.
L'Associació Cultural Wikilarien Kultur Elkartea ja ha contactat amb diferents museus i institucions per a veure què pot proposar cadascun d'ells dels seus fons. Ja existeix una llista probisional de cent elements i s'ha obert un espai per a l'elaboració i discussió d'aportacions.
Al meu entendre, fer la llista és un exercici intel·lectual i cultural interessant i, sigui o no wikipedista, convido a tots a passar-la, a reflexionar sobre quins objectes culturals, antropològics o no, poden completar la història d'Euskal Herria.
Aquí està, per descomptat, la mà d'Irulegi, un objecte únic. Altres coses, com la laya de cultiu o la cestapunta, no se substitueixen per un únic ítem, sinó per una categoria. O en alguns casos, es pot definir una categoria amb un ítem concret, com quan s'ha proposat la Ikurriña, la bandera dissenyada per Sabí Arana, que apareguin en la llista Kortabarria i Iribar junts amb la ikurriña (ja guardada en Donostia) que va sortir a Atotxa.
Altres objectes poden no haver existit mai al País Basc: Olifant o banya de Roldán que suposadament va tocar en Roncesvalles per a cridar a Carlemany, una relíquia falsa que es conserva a Occitània; o el cotxe de Luis Carrero Blanco que, per iniciativa dels wikilaris bascos, recentment s'ha pogut documentar per mitjà de fotografies en una caserna militar de Madrid...
Diré uns altres: Les cartes d'Heraclio Fournier, la trikitixa, la bicicleta Crosseta, el wolframi, l'almadía, la xirula d'Isturitz, alguna moneda bascónica, el braç sense usra de San Francisco Javier, el llibre Xabiertxo, la rotativa dels periòdics Euzkadi i Eguna, una acció de la companyia esclavista de Caracas, tant el cap com la de Domingo.
Veuen a ajudar-te a completar la llista dels 100 objectes de Wikipedia i una vegada que els cent objectes hagin estat decidits, documenta els objectes sobre ells. Cent objectes van fer història i fem història amb ells.
La Fundació Desert d'Atacama ha denunciat en xarxes socials la destrucció dels geoglifos de la zona i, a través de diverses fotografies, ha mostrat la destrossa que estan causant els visitants que viatgen en 4x4 vehicles al desert. Es tracta de grans geoglifos realitzats entre... [+]
Knustrup (Danimarka), 1546ko abenduaren 15a. Tycho Brahe astronomoa jaio zen. Besteak beste, Kopernikoren Ilargiari buruzko teoria hobetu zuen, errefrakzioei buruzko lehen taula osatu zuen eta Johannes Keplerren irakaslea izan zen.
Beraz, astronomiaren alorrean egindako... [+]
XIX. mendearen bukaeratik Lehen Mundu Gerrara arte xiberotarrek gutun bidez ukandako komunikazioa ikertu du Elorri Arkotxak Nafarroako Unibertsitate Publikoan eginiko tesian.
Encara que es va pensar que en la majoria de les ciutats de l'Imperi Romà hi havia presons, a penes s'han trobat restes de les presons de l'època en els jaciments.
Recentment, no obstant això, l'arqueòleg de la Universitat de Copenhaguen, Matthew Larsen, ha identificat la... [+]
Geissenkloesterle (Alemanya), fa 42.000 anys. Els que vivien en la cova de la conca del Danubi van fer una flauta amb ossos d'ocell i ivori mamut. En la mateixa època, els habitants de la cova de Divje Babe a Eslovènia també van fer una flauta amb el fèmur d'un os. Aquests... [+]
En els últims anys, un dilluns de gener, les xarxes socials i els informatius ens recorden que és el dia més trist de l'any en l'hemisferi nord.És Blue Monday, perquè en anglès l'adjectiu blau significa trist i trist. Els comentaristes que no han trobat una altra notícia per... [+]
Roma, cap a l'any 100 d. C. El poeta Juvenal va rebre la X. En Satira: “Des de fa temps, en concret des que tenim a qui vendre el vot, aquest poble ha perdut interès per la política. Abans, la direcció, els lots, les legions i, al cap i a la fi, ho donaven tot, però ara li... [+]