Han portat el megàfon a tot córrer i corrent. Això és inacceptable. Això no es pot acceptar. Cridem tots alhora, no podem seguir així. Han arribat a la teva casa? Sí, tens raó; aplaudim per a tu. La setmana que ve ens reunirem aquí i els farem front, sí, senyor. I si no, jo compraré el bidó de gasolina.

Més policies. Clar que el que necessitem és una mica més de policia. Ja som el barri amb més Policia, però necessitem més Policia, perquè no em sento protegit. Per la seguretat dels meus fills, per ells necessitem més Policia. Més policies patrullant els carrers, més policies en motos, cotxes, tal vegada a cavall. Més policies amb pistoles, porres i pistoles taser. Així sí, així viurem assegurances.

Hem de treure'ls del barri. Ells, els que estan lluny, els necessitem més lluny del barri. No els vull ni al parc ni en la fruiteria. Són okupes, ocupes dels nostres locals buits, que no poden pagar res? Doncs que treballin, com fem els altres. No és racisme, és delinqüència.

Venen de llunyanes terres, volguda meva. Sí, des de molt lluny, més lluny que Sevilla. Per què? Perquè, bo, per què, perquè allí no hi ha vida. No hi ha vida allí, allí hi ha pocs diners, i aquí hi ha més diners. Per què no hi ha allí diners? No sé, una guerra o una cosa així. Què? Sí, per alguna guerra que hem ajudat a crear o… per què tens tantes preguntes? Ells venen des de lluny, d'un lloc sense diners i volen llevar-nos els nostres diners, així que caldria anar més lluny, la pilota de punt…

La pilota de punt. I així, els nens, es va produir l'auge del feixisme i el racisme en el nostre barri. Ens agradaria tenir un conte. Un conte per a espantar als nens en la nit dels morts, un conte perquè els nens aprenguin a lluitar contra el feixisme i el racisme.

I en el meu barri es manifesten totes les setmanes per a enviar fora als migrants i pobres que viuen en els locals del barri. Potser volen enviar-ho a un d'aquests camps de concentració que ha construït Itàlia a Albània, o què sé jo. Potser no veuen en els seus ulls el que nosaltres també podem fer. Avui dia és el moment idoni per a passar la misèria de cos en cos amb facilitat. Potser pensen que quan s'hagin anat acabaran els problemes de tots. Potser no saben que en el sistema que ens ofega a tots no hi ha cap problema que acabi amb la màgia, que tots junts ens oposem o res.

La confrontació col·lectiva o res. Tots junts però a l'Ajuntament. Sí, tots junts a l'ajuntament. O millor, a la Diputació. No, no, al parlament, al govern, als bancs, als alts edificis on se situen les multinacionals, a les gegantesques cases dels rics que no existeixen en els nostres barris. Això és, sí, sí. Anem amb un pla, fem el pla, i anem de casa a casa, timbrats, explicant el pla. I llavors, quan estiguem tots, anem a l'ajuntament. A oposar-nos tots junts. I comprarem, gasolina, però els locals no es calcinaran, no, incinerarem cada escó de l'ajuntament…

Per tant, el més important, els nens i nenes, és recordar que hi ha també contes que hauríem de fer realitat. Els que parlen de nosaltres, hauríem d'haver-ho fet.