2. La fusió va “ser” voluntària o forçada pels mandataris franquistes es van reunir els dos pobles? A Itsaso se l'ha reconegut el dret de separació per l'excepció que estableix la Norma Foral 2/2003 de Guipúscoa, que “si els municipis que es van reagrupar en els anys seixanta, sense tenir en compte l'opinió de la ciutadania, volen repartir…” no tenen 2. Tenir 500 habitants. Per descomptat, en 1964 els ciutadans no van ser interrogats i els representants municipals elegits sense el vot popular van acceptar aquesta fusió, però pel que sembla no es va mostrar una opinió contundent contra Ezkio i Itsaso; el que realment no va voler (Gabiria) no es va unir.
3. No pensis que els dos pobles ens hem quedat gairebé 50 anys sense poder arreglar-nos. Malgrat ser un municipi bastant disfuncional, sobretot per la dispersió geogràfica, la convivència ha estat gairebé sempre bastant ordenada, sense grans dissensos ni queixes. Però, després de l'estiu de 2013, 38 anys després de la mort de Franco, Itsaso es va mostrar molt forta per la idea de separar-se d'Ezkio. (No es pot dir, però sí que es pot pensar que, sense algunes conteses personals d'uns mesos abans, ja no es tractaria d'això.) Però segons la narrativa oficial, el municipi compartit va ser l'origen de tots els problemes dels marins.
4. Que Itsaso tenia problemes? Sí, molt semblants als d'Ezkio o als de molts petits pobles rurals de Guipúscoa, i a mi em sembla poc relacionat amb la falta d'un ajuntament propi. No obstant això, Itsaso, sense possibilitat de diàleg, va optar per la via de la separació de facto. A la llum de la situació actual, és millor que s'hagués actuat amb més prudència, perquè es van obrir les ferides i l'ambient es va espatllar considerablement.
Preguntes a Diputació Foral: Ningú en la Diputació sospitava que això pogués succeir? Com es van endinsar els nostres dos pobles en un procés tan llarg i laboriós sense majors garanties jurídiques respecte a la Norma Foral 2/2003? Què som i on estem ara? La Diputació diu amb rotunditat que la competència és seva i que Itsaso és municipi... Però en tot el relatiu a l'Administració Central som l'Ajuntament d'Ezkio-Itsaso
5. Veient que en Itsaso s'estava imposant la tendència a la separació i que hi havia una escletxa legal per a això, es va decidir respectar-la en Ezkio. I, com en la majoria dels “divorcis”, després de la negociació va ser una mica tenaç, acordem la separació, però continuem compartint moltes coses per a ser econòmicament viables. En Itsaso es va realitzar una consulta popular i la majoria es va decantar per “tornar a ser municipi” (sic): 88 vots (26 en contra, 4 en blanc, 21 abstenció). Des del principi el procés va comptar amb totes les benediccions de la Diputació Foral.
6. Entre coets, campanes i cocktails, des de principis d'enguany cadascun de nosaltres comencem a caminar i Itsaso va sol·licitar la seva inscripció com a municipi en el Registre d'Entitats Locals. I s'ha dit que no. La raó? Segons la Llei 27/2013, a Espanya es necessiten almenys 5.000 habitants per a crear un nou municipi (Itsaso té 165). Si això no s'arregla com es vulgui, bella desesperació i incomoditat!
7. Preguntes a Diputació Foral: Ningú en la Diputació sospitava que això pogués succeir? Com es van endinsar els nostres dos pobles en un procés tan llarg i laboriós sense majors garanties jurídiques respecte a la Norma Foral 2/2003? Què som i on estem ara? La Diputació diu amb rotunditat que la competència és seva i que Itsaso és municipi… Però pel que fa a l'Administració Central som l'Ajuntament d'Ezkio-Itsaso. A part de les aparences, com i fins quan podria funcionar així? I l'última pregunta: s'adona que tot pas que fa la Diputació sobre Itsaso també afecta a Ezkio? Doncs bé, sàpiga que aquí la inquietud és bastant gran.