El cas del ciutadà que va morir d'un infart el mes d'agost passat sense rebre una adequada atenció mèdica ha tornat a posar el focus en l'escassetat de professionals en Osakidetza.

Urko Blanco: La situació és greu, però la situació era coneguda des de fa molt temps. L'any passat tots els ajuntaments d'Aiaraldea van rebre un missatge avisant que durant els mesos d'estiu i estiu no hi haurà metges en les zones d'atenció continuada de la comarca i en l'UCI mòbil, per la qual cosa els municipis no comptarien amb un servei sanitari adequat. Només van contestar els Ajuntaments de Laudio i Ayala, la falta d'interès de la resta d'ajuntaments em sembla molt greu.

Quan parlem d'una bona atenció sanitària, de què estem parlant? Què hauria d'oferir el servei d'emergències per casualitat?

O.B. : És molt senzill, en totes les categories hauria d'estar treballant el 100% dels professionals en tots els torns: Metge, servei d'infermeria i zelador en els Punts d'Atenció Continuada, mentre que en l'UCI mòbil es troben el metge, el servei d'infermeria i el tècnic. Aquesta és l'atenció que han de rebre els ciutadans i totes les categories han de treballar perquè els serveis d'emergència funcionin correctament. A més, els recursos no són molt nombrosos.

No obstant això, aquest estiu no sempre ha estat així.

O.B. : Efectivament, els serveis d'emergència han estat moltes vegades sense personal mèdic. El servei d'infermeria ha substituït en diverses ocasions la falta d'un metge, però això no és el procediment adequat, una infermera no pot fer el treball d'un metge.

Després de l'època estival, vull pensar que la situació es reconduirà una mica. Per Nadal, no obstant això, tornarem a trobar-nos davant una situació similar.

Des de quan s'ha tornat tan habitual la falta de metges en els serveis d'emergència?

O.B. : Diria que es tracta d'una tendència que ha augmentat molt en els últims dos anys. El que era una situació anòmala fa uns anys, avui dia s'ha tornat completament normal. És encara més inacceptable que un servei d'aquestes característiques es mantingui amb les hores extres dels professionals, això no és més que un pegat, però el problema seguirà aquí.

I què és el que ha provocat aquesta situació?

O.B. : Què? Jo tinc clar que és conseqüència d'una mala gestió, és fruit de la mala gestió dels responsables d'OSI Interior i dels Serveis d'Emergència.

La falta de personal mèdic en Osakidetza és greu, els professionals es van retirant i no hi ha possibilitat de substituir-los. El més greu és que aquesta situació era coneguda fa temps i que no s'ha posat cap remei sobre la taula. A més, les condicions laborals no són bones i la gent ha de fer malabars enormes per a conciliar la seva vida professional i personal. No hi ha planificació, no tens cartelleres [calendari laboral]… Això significa que en qualsevol moment et poden ficar els torns.

Sara Ruilope: Això xoca frontalment amb la conciliació professional i familiar. Molts professionals estan sense cartell, sense saber com treballaran la setmana que ve.

O.B. : Tampoc és normal que l'OPE de 2018 es resolgui en 2024, després de sis anys. Molts professionals d'Osakidetza han passat sis anys d'incertesa.

S.R. : Aquest és un altre exemple clar de la mala gestió d'Osakidetza. Les mancances en la gestió dels treballadors cremen als professionals. Durant tot el temps que transcorre fins a la resolució de l'OPE ets personal eventual, vius en incertesa. És incomprensible que el que no ocorre en altres administracions públiques ocorri aquí. On jo treballo, en la meva categoria, estem 50 col·laboradors, només dos llocs estructurals. Són condicions molt precàries.

Això ocorre en totes les categories. En els serveis d'emergència treballen persones amb un contracte d'un dia, que no són les condicions adequades. Osakidetza avui dia sembla una empresa de Treball Temporal.

És l'Administració Pública la que ha assumit la responsabilitat de canalitzar aquestes mancances tan evidents en els serveis d'emergència i atenció primària?

S.R. : Jo no he vist cap canvi en els últims mesos. L'única cosa que valoro com a positiu és que els responsables polítics han reconegut per una vegada que la situació no és bona. Al gener tot anava bé, però quan van arribar les eleccions, tots van admetre que hi havia un problema. Alguna cosa és acceptar això. Veurem on ens porten, jo no soc molt optimista.

O.B. : Crec que l'administració no està molt preocupada: al gener va morir una persona per falta de metges i a l'agost va morir una altra persona per falta de metges. En aquests vuit mesos no s'ha pres cap mesura.

S.R. : La situació de Laudio i de la comarca és vergonyosa. En els últims vuit mesos han mort dues persones i la situació no ha canviat en absolut. No calia haver-hi un segon cas, però sí s'ha produït, i un altre ciutadà ha mort sense rebre una adequada atenció mèdica. No pots tenir un centre de salut sense el personal adequat, per a això és millor que tanquem la persiana. Estem normalitzant la situació, i això és inacceptable.

O.B. : M'agradaria saber què estan fent els ajuntaments d'Aiaraldea davant aquesta situació. Aquest no és només un problema de Laudio. La falta de personal mèdic en l'UCI mòbil o en el Punt d'Atenció Continuada és un problema de tota la comarca. Quines mesures estan adoptant per a respondre a la situació?

Creieu que la resposta dels pacients i de la ciutadania està sent l'adequada?

O.B. : Jo crec que la ciutadania no s'està movent prou, no sé si és per falta d'informació o per por. Però una sola manifestació no canviarà aquesta situació.

S.R. : Jo convido a tots els pacients a presentar queixes i reclamacions. Soc conscient que les respostes que dona Osakidetza no són individualitzades, però, malgrat això, sempre els animo a reclamar. Les queixes no poden reduir-se a meres estadístiques, en cas contrari sembla que tot funciona bé, i no és cert. Hem d'obrir bretxes per a revertir la situació.

O.B. : Per posar un exemple. En la Nit de Nadal de 2022 em va tocar el torn en el PAC de Llodio i en el PAC d'Amurrio no va haver-hi metge. Tots els pacients d'Amurrio havien de venir a Llodio. Molts pagaven amb mi la seva còlera. En total vaig veure 98 pacients en un únic torn de 24 hores. Vaig animar a tots a presentar una queixa, però només dues o tres persones van emplenar el full de reclamacions.

Hem de sortir al carrer, no hi ha més remei. Fa falta una mobilització permanent per a revertir la situació, i no podem quedar-nos a l'espera d'un altre accident.