De les 3.950 places que oferiran a l'Escola d'Idiomes de Pamplona durant aquest curs, gairebé la meitat seran per a aprendre anglès (1.925), l'oferta d'italià també ha augmentat i el francès i l'alemany han mantingut les places. El basc perdrà dos grups, l'Escola passarà de 750 places a 700 places per decisió del Departament d'Educació del Govern.
El professor de basc de l'escola, Jaume Gelabert, ha explicat a ARGIA que la direcció de l'Escola havia sol·licitat el manteniment de les places de basca, però Educació ha pres una decisió en contra: “En general, les decisions adoptades pel departament indiquen que desconeixen el funcionament de l'Escola, i és clar que en moltes ocasions els seus criteris no coincideixen amb els nostres”.
Fins i tot, “és difícil dir quins criteris ha pres el departament d'Educació per a tancar els grups, ja que no ens ha comunicat clarament els seus criteris”. Si el criteri és el nombre d'alumnes, Gelabert diu que prendre els grups un a un no té sentit, ja que algun any per raons puntuals en un grup poden tenir pocs alumnes i en el següent més. “D'altra banda, creiem que caldria tenir en compte la mitjana global, en la qual teníem gairebé 22 alumnes per grup”.
Malgrat les xifres, “sembla que el departament d'Educació vol gestionar l'Escola com si fos una empresa privada –ha denunciat el professor–, oblidant que la nostra és l'educació pública, i així, en la nostra opinió, els números no haurien de ser l'únic o el principal criteri. En la ment de la societat navarresa, hem intentat diversificar la nostra oferta a través de mòduls, i en això el departament també ens ha tancat el camí”.
Restriccions al basc any rere any
Any rere any, l'oferta de basca a les escoles d'idiomes de Navarra és cada vegada menor, passant de 825 places de basca en els últims cinc anys a 700 places a Pamplona. Enguany, "de moment creiem que no s'ha quedat fora a cap alumne que vulgui aprendre basc; el tancament de grups es nota sobretot en el nombre de professors i en l'enorme càrrega de treball de l'època d'exàmens".
Mugimenduak mahai gainean jarri du euskarazko edukiak sustatzeko beharra, eta horren aurrean ETBk duen interes falta. Lehentasuna gaztelaniazko saioei ematea egotzi dio. ETB emozioen festa izan dadin, aldatu gidoia euskararen alde! lelopean, aldaketa eskatu dio telebista... [+]
Comença la marxa del Pacte per a la Reestructuració del Sistema Sanitari Públic, que el Govern Basc ja va ordenar fa uns mesos i que ara és el Parlament Basc. El Conseller de Salut ha presentat l'esborrany el passat 5 de setembre a sindicats, partits polítics, col·legis... [+]
La Intel·ligència Artificial (IA) està revolucionant no sols el nostre dia a dia, sinó també la manera de treballar en les empreses i d'interactuar amb les empreses a través d'eines d'Intel·ligència Artificial o de desenvolupaments en l'ús de la tecnologia lingüística... [+]
El 26 de setembre és el Dia Europeu de les Llengües, que hauria de ser un dia important per als vascoparlantes. Tenim molt a celebrar, el mateix que tenim per a denunciar a molts altres. Però he decidit parlar del que tenim per celebrar avui i reivindicar la fortalesa que... [+]
És mare, del Perú, i no podria començar a aprendre basca de zero, com hem llegit en els periòdics (era mentida): aquí tal vegada sí, perquè aquí l'ajuntament garanteix aquest dret (Hernani). Si em ve a mi en finalitzar el curs (tal com m'han vingut), preguntant què pot... [+]
El lema d'Euskaltzaindia és "ekin eta jarrai" ("ekin eta jarrai"), il·legalització d'Euskaltzaindia. No sé per què l'Acadèmia no va ser il·legalitzada, les tres paraules van aparèixer en el seu logotip. Les denúncies s'han realitzat amb menys -i (els d'una edat recordem el... [+]
El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions... [+]
"Quants faran en basc en 2075?". L'article que acaba de publicar Kike Amonarriz en premsa té un títol colpidor. Abans que a Euskal Herria, s'ha fet una pregunta d'aquest tipus a Catalunya. Joan M. El sociolingüista tolosarra despert ha volgut compartir amb nosaltres les reflexions... [+]