La Memòria del Govern de Navarra i el Departament de Convivència, Acció Exterior i Basca, presidit per la Consellera Ana Ollo, han donat compte de la decisió i, si bé encara no s'ha comunicat el seu nom, s'ha posat de manifest que Mikel Zabalza i Mikel Arregi estan entre ells.

L'orbaizetarra Mikel Zabalza va ser detingut en 1985 per la Guàrdia Civil a Sant Sebastià i 20 dies després va aparèixer mort en el Bidasoa. Segons tots els estudis no oficials realitzats, Zabalza va ser assassinada per la Guàrdia Civil durant la seva tortura en la caserna d'Intxaurrondo i posteriorment va expulsar el seu cos al riu Bidasoa.

La situació és curiosa, perquè la versió oficial encara diu que Zabalza va fugir mentre buscaven un forat d'ETA i que al dia el van trobar mort en el Bidasoa. Per part seva, la Comissió de Reconeixement i Reparació que ha tramitat el reconeixement del Govern Foral ha rebutjat aquesta versió i reconeix que Zabalza va ser assassinada en dependències policials. D'ara endavant, per tant, existeixen dues versions oficials, la del Govern d'Espanya i la de la Guàrdia Civil, i la del Govern de Navarra.

L'altre reconeixement conegut és el de Mikel Arregi, tirotejat en un control per la Guàrdia Civil que va morir en Lakuntza en 1979. Regidor d'HB a l'Ajuntament de Lakuntza. En aquesta entrevista d'ARGIA la seva germana Txaro va recordar fa tres anys com vivien aquests dies 40 anys.

Víctimes de 1969 a 1994

Entre les altres víctimes reconegudes es troben altres quatre persones mortes en els incidents de 1978, tres víctimes mortals d'armes de foc per la Policia espanyola i la quarta “després de sofrir danys greus per l'ús excessiu o incorrecte de material antidisturbis en una càrrega policial”. En la nota de premsa del Govern es diu que “a ells cal sumar altres quatre persones que van sofrir violència física i psicològica durant la detenció i altres dues ferides en els atemptats proclamats pels grups d'extrema dreta”.

Des de la perspectiva de gènere, dos de cada dotze víctimes són dones. Cronològicament, aquests dotze casos abasten des de 1969 fins a 1994 i, excepte un d'ells, van tenir lloc a Navarra. En aquesta primera fase, quatre casos han estat rebutjats per la Comissió de Reconeixement i Reparació.

La Comissió encarregada de l'estudi està formada pel Director de la Memòria i la Convivència, el Director de l'Institut Navarrès de la Memòria, dos perits forenses i un psicòleg amb experiència en matèria de víctimes, designats per l'Institut Navarrès de Medicina Legal, i quatre experts de l'àmbit acadèmic i social, a proposta del Parlament de Navarra.

Dificultats per a accedir al reconeixement

Aquest reconeixement està basat en la Llei foral 16/2019, que canalitza la qüestió de les víctimes de motivació política, però no ha estat fàcil. La precursora d'aquesta llei va ser la Llei foral de 2015, però va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional Espanyol, qui va considerar que la llei que atorgava a la comissió la facultat d'investigar i resoldre la justícia només quan aquesta pogués ser exercida per les institucions de justícia.

Navarra compta ja amb un milió d'euros assignats pel Govern per a atendre les víctimes reconegudes. A més, caldrà veure si aquests reconeixements porten moviment per part del Govern d'Espanya, ja que algunes d'aquestes víctimes van ser provocades pels seus funcionaris, i també pel caràcter parapolicial dels grups d'extrema dreta.