En 1967 va publicar la novel·la Nekropola (Necròpoli), en la qual Boris Pahor va aconseguir entrar per la porta estreta de la literatura universal: l'escriptor eslovè que acaba de morir als 108 anys va relatar el que havia viscut en un camp de concentració nazi. Aquesta obra va convertir a un dels grans narradors de l'holocaust.

I, no obstant això, sembla que cal subratllar algunes coses quan parlem d'una llengua amb pocs parlants –2,5 milions de persones parlen d'eslovè–: “Pahor no és només un autor eslovè, és també mundial”, es podia llegir que el dilluns en l'edició digital del periòdic Dnevnik d'aquest país, la dimensió del mort era, d'alguna manera, major que la talla de la llengua que va utilitzar.

En la mateixa notícia, Peter Kova? i? Peršin, que va col·laborar amb Paesa en la revista Zaliv en la dècada de 1970, ha destacat dues característiques de l'escriptor: “La primera, la seva lluita per construir una república de llibertat contra les ideologies i els totalitarismes. La segona, una obra periodística i literària inmedible; la Necròpoli i altres obres són clàssics mundials. Sempre hi ha hagut un fil conductor en ell: l'amor a la llengua materna. És l'apòstol de l'eslovè, en un ambient que encara avui segueix en contra”.

Per l'eslovè contra els feixistes

Nascut a Trieste en 1913, quan encara la ciutat depenia de l'imperi Àustria-Hongria, va conèixer en la seva infància i adolescència l'auge del feixisme italià: va veure com fumaven la Casa Nacional dels Eslovens en 1920; i quan va començar l'escola, els subalterns de Mussolini tenien l'eslovè totalment prohibit, tant en els espais públics com en els privats. Persecució severa durant molts anys: La detenció, tortura i mort del director de cor eloveniano Lojze Bratuà en 1936 també va afectar profundament a Paco. Aquest ambient no li va estimular: va aprendre la forma estàndard de la seva llengua i va començar a publicar les seves primeres obres pseudònimes.

El coneixement del poeta per part d'Edvard Kocbe va marcar una fita en la seva carrera: li va donar compte de les tendències literàries més modernes i el va ajudar a treballar l'escriptura. En la mateixa època, a la fi de la dècada de 1930, va mantenir una estreta relació amb els antifeixistes eslovens. També es va encarregar de publicar dues revistes fins que va ser detingut: va conèixer per primera vegada el camp de concentració. No longitudinal: En 1940 va ser obligat a viatjar a Líbia amb l'exèrcit italià. Itàlia II. Després del seu capítol en la Guerra Mundial, torna a Trieste i s'uneix al Fronte d'Alliberament de la Nació Eslovènia, fins a la seva detenció en 1944. En mans dels alemanys va conèixer dos camps de concentració: Natzweiler-Struthof i Bergen-Belsen.

Retorn al camp de concentració

Va tornar a Natzweiler-Struthof prop de 20 anys després de la fi de la guerra. Enfront d'aquell camp de mort que ja havien convertit en museu, la memòria va començar a treballar per aquell horrible record, el sofriment, la fam, el fred, la humiliació, els cops, els insults i una terrible pena, per aquell horror que sembla inexplicable pels quals havien estat allí, per aquells que mai van sortir d'allí.

Fruit d'aquesta fluïdesa de la memòria és la Necròpoli, de llenguatge cru, que no cau en la pietat del cotxe; un llibre autobiogràfic que mostra la solidaritat i la resistència davant aquesta barbàrie.

Pahor mor en la mateixa ciutat on va néixer, deixant una obra de més de 40 llibres.