El Govern grec va aprovar al setembre de l'any passat l'anomenada Llei de Georgiadis, per majoria del partit governamental Nova Democràcia (ND). Dins de les mesures que recull la reforma laboral, s'estan propiciant una sèrie de canvis vinculats a la jornada laboral, ampliant el nombre d'hores de treball aplicables als treballadors del sector públic i privat, que han entrat en vigor recentment.
En teoria, els treballadors podran augmentar la seva jornada laboral en aquells sectors amb un flux de treball "constant". Aquest flux de treball es veuria reflectit, per exemple, en la rotació del treball o en la necessitat de fer esforços "puntuals" específics per "necessitats específiques". No obstant això, els sindicats han denunciat reiteradament que aquesta definició és molt incerta i confusa.
Per a justificar la reforma, el Govern conservador de Kyriákos Mitsotákis s'ha excusat de "millorar la competitivitat" i de fer front a la "falta de personal qualificat". De moment, la reforma s'ha començat a aplicar en la indústria i a augmentar la jornada laboral, concretament en els centres de treball que funcionen les 24 hores del dia. La Llei Georgiadis, en si mateixa, entra en contradicció amb alguns convenis col·lectius de treball, que no són molts després de les polítiques de retallades i austeritat de la Troica.
Les empreses tenen la capacitat d'incrementar la jornada laboral dels seus treballadors des de l'1 de juliol, imposant un sisè dia de treball a la setmana. Els treballadors no tenen dret a renunciar a la jornada addicional de treball. De moment, aquest canvi és el primer que s'està implantant en les plantes de producció, però no és l'única mesura que contempla i permet la reforma laboral.
A més de la legalització de la sisena jornada laboral, els empresaris han ampliat la possibilitat d'ampliar la jornada diària. A més, es permet la realització d'un segon treball a temps complet (vuit hores), però amb un màxim de cinc hores diàries, a temps parcial. D'aquesta manera, i tenint en compte tots dos treballs, serà legal que un treballador realitzi tretze hores diàries. Aquesta pràctica, que fins ara també ha estat habitual, no estava legalitzada.
Per si no fos prou, la reforma facilitarà l'acomiadament i l'ocupació "en funció de la demanda" dels treballadors. Els empresaris podran acomiadar a un treballador durant el primer any del seu contracte de treball sense previ avís i sense dret a indemnització. I a les tan polèmiques "ocupacions en funció de la demanda", el nou paquet de mesures de Grècia, per part seva, els dotarà d'un marc legal. Els drets polítics dels treballadors també seran atacats: els piquets seran castigats amb més severitat, amb penes de fins a sis mesos de presó.
De moment, s'ha començat a aplicar la mesura vinculada al sisè dia de treball. És d'esperar que la reforma estableixi progressivament la resta de les pràctiques que permet.
Euskal Kostaldeko ospitaleko zuzendaritzak aurkeztu duen lan denboraren berrantolaketa proiektuaren salatzeko, intersindikalak mobilizaziorako deia egin zuen asteartean. Berrantolaketa proiektu horrek 2002an sortutako hitzarmena hausten duela diote sindikatuek, besteak beste RTT... [+]