La deshumanització ha penetrat profundament en els poders occidentals i miren amb indiferència a l'holocaust que està sofrint Gaza; a Gaza, si les bombes no et maten, la gana et matarà.

Ara que han bombardejat el nostre vaixell, la impotència és total, nosaltres estem bé i veiem necessari treure'ns del focus per a donar protagonisme al genocidi que sofreix Palestina.

Què faríem si, amb els nens dins, ens bombardegessin l'escola? I si en poc temps bombardegessin l'escola del costat, i després una altra, i una altra… I la botiga, i l'hospital, i la casa. I si al mateix temps et lleven el menjar? I l'electricitat? I l'aigua?

Tothom sap, i també els que miren cap a un altre costat, que en Palestina s'està cometent una terrible massacre que pot equiparar-se als episodis més foscos de la història de la humanitat. I si els poders europeus no responen amb fermesa a aquesta matança, haurem de fer-ho els ciutadans; si no, serem còmplices de la matança, com els que neguen els forns d'incineració a l'Alemanya nazi.

Fins a on ha d'arribar la degeneració humana perquè Europa intervingui contra el genocidi? Quants nens i nenes cal amputar-se per a dir ‘basta!’, ‘basta!’?

Sovint la crueltat és tan terrible que ens destrueix: ens sentim absolutament insignificants. Si no fan cas ni a l'ONU, com ens faran a nosaltres?

Però hem de fer alguna cosa des del vaixell que cadascun triï: o boicotejant productes israelians, o col·locant banderes palestines als balcons, o posant pancartes en les places, denunciant genocidis en els poders més pròxims, actuant com a escut humà en Palestina… Mobilitzar-nos i organitzar-nos.

Hem de posar en evidència el poder que té l'acció popular. Hem d'unir-nos per a donar una resposta.

Nosaltres, avui, hem decidit que el nostre vaixell és el Conscience (consciència). La consciència és un concepte bell: un coneixement que et dona tranquil·litat per a actuar com creus que necessites.

Agitem les consciències.

Naveguem cap a Gaza per a trencar el bloqueig d'Israel per mar. Però em pregunto: És també la mar d'Israel el que envolta les costes de Palestina? És tot Israel? Tot? No existeix Palestina? No ha existit mai? Algú creu això? O és una estratègia per a massacrar a tot un poble, per a llevar terres als seus habitants i colonitzar l'entorn?

Per a tancar aquesta breu conversa, M. Vull portar una bella frase del poeta palestí Darwich, que defineix molt més breu i molt millor tot el que s'ha dit: “Era Palestina, és Palestina”.