Esperava set l'època del part. Desitjava amb la mateixa passió amb la qual sortia a la mar fugint d'aquesta calor penetrant. I ha arribat, ha arribat a la frescor, aquesta que et retorna la respiració.

Queden fora d'aquesta mar de llana aquells que durant els últims mesos han alimentat, amb art o de forma, la por i la solastalgia que ens habiten. He deixat enrere Oleta i Izazpi, que es veuen des de l'herba de damunt de la casa, i en tancar les portes del camp, els cims de Meaka i Irimo que tinc per davant, els cims que vull convertir en polígons industrials. I als qui ho justifiquin. I als qui col·laboren en això.

Una vegada en el camp, soc lliure, donant l'esquena a les muntanyes que vull, la llana em delecta el cor en l'aspror, i l'olor de la lanolina és lliure per a submergir-me en els pulmons. El cos es mou amb facilitat en les artilas i el vermell dels plaents em parla de l'essència de la vida, d'un crit que vol ser murmurador.

Després de Karena ha vingut la pasta. Llavors, l'ovella, enrotllada, li diu al xai que també viu fora del ventre. Atenent la seva mare, el xai inicia la cerca. & '97; L'instint dirigeix el tiki a la part inferior del ventre, fins que el tta aconsegueix obrir l'aixeta. Ha aconseguit la clau de la vida i, amb alegria, el nounat agita la cua de costat a costat.

Tiki encara no ho sap, però al cap de pocs dies correrà i saltarà en el camp (passaran unes setmanes per a córrer en la prada). Per a això, inicia els seus primers intents al costat de la seva mare, després de curts i temorosos salts, la curiositat li porta a contemplar el món des de la talaia sobre la seva mare jacent.

Com no voldré nedar durant molt de temps en aquesta àrida mar? El sac amniòtic de l'artèria em guarda d'un ambient ombrívol fora de l'artèria. Aquí no hi ha injustícia. Ni abús d'autoritat. Ni indefensió. Ni parany verd.

La nit, igual que el blat de moro, té la capacitat d'eliminar-les. Mantenir les portes de l'artèria paral·leles no fa mal, l'ombra de la solastalgia no enfosqueix el cor.

La nit és màgica. I l'ovella encara més màgica a la nit. Es respira harmonia total. No se m'ocorre res més relaxant que veure a les ovelles i xais tombats junts. Et tombes en el suau llast de llana que t'ha sorgit en el coco, i amb els ulls tancats la plenitud es desborda en trobar les llavors de la solidaritat que has deixat fora.

Has sentit les arrels fermament.

Ells t'han fet pastor.

Ells t'han fet muntanyesos.