els Estats Units i l'Iran van protagonitzar dissabte passat a Masqat (Oman) la primera ronda de converses sobre el programa nuclear de la República Islàmica (RFA), que començarà el dimecres. El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araqchi, i el delegat estatunidenc, Steve Witkoff, seran els encarregats de liderar la comissió negociadora, que després de la primera reunió va declarar que "el clima de les converses va ser positiu". Pel que sembla, està damunt de la taula que es retiri l'aplicació de les sancions econòmiques imposades a l'Iran.
Donald Trump va decidir en 2018 abandonar el Pla d'Acció Integral. El pla, signat en 2015 per les potències occidentals i iranianes, va implicar el compromís iranià de destinar el programa nuclear "únicament a objectius pacífics" a canvi que es retirin les sancions econòmiques imposades per Occident en aquest país. Des que Trump va suspendre l'acord en 2018, no s'ha tornat a parlar d'aquest assumpte fins al passat cap de setmana, quan es va tancar la porta.
El president estatunidenc, no obstant això, manté un to amenaçador en suggerir que podria dur a terme accions militars contra l'Iran si no s'arriba a un acord en les negociacions. "Crec que per a tots és millor arribar a un acord", va dir la setmana passada.
En un context de creixent tensió internacional, la República Islàmica de l'Iran ha advertit recentment de la possibilitat de modificar el seu programa nuclear i la seva doctrina militar, si es materialitzen les amenaces d'EE.El general Yadollah Javani ha afirmat recentment que l'Iran pot entrar en un "nou temps" pel que fa al seu desenvolupament nuclear.
De moment, no obstant això, les converses entre l'Iran i els Estats Units continuaran. Sembla que aquest dissabte se celebra a Roma la segona reunió. El ministre iranià, Araqchi, viatjarà a més abans a Rússia per a informar el Govern rus de les converses que va mantenir amb Washington, segons han informat fonts de la lluita antiterrorista.
Arma nuklearren produkzioarekin, mantentze lanekin eta modernizazioarekin loturak dituzten hainbat enpresa aztertu dituzte, eta horien artean agertzen dira BBVA, Santander bankua eta SEPI.
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]