Començar pel final. El feminisme basc, paradigma del canvi
Naia Torrealdai Mandaluniz
Txalaparta, 2025
-----------------------------------------------------------
Naia Torrealdai Mandaluniz, des del Final. El feminisme basc ha publicat en la col·lecció Iparrorratza d'Iratzar i Txalaparta un assaig de paradigma per al canvi.
En cent pàgines ha situat el “feminisme basc ”, ha retratat la situació actual i ha esbossat la seva agenda per als pròxims anys. Entre cometes hem posat el tema d'aquest text perquè a vegades es refereix al Bilgune Feminista d'Euskal Herria –d'aquí parla i li parla– i altres vegades al Moviment Feminista d'Euskal Herria (aquest és el seu context immediat, juntament amb l'esquerra abertzale).
L'autor cita les genealogies i es presenta així: “A partir de 2010 totes les persones que hem entrat en el moviment feminista (…) hem viscut el feminisme després de les importants teoritzacions de les lluites basades en experiències diverses”. Però no aprofundeix molt en els antecedents.
També fa referència a la interseccionalitat, amb les seves llums i ombres, i diu que ha de ser “local i puntual”. En aquest sentit, planteja “tensions internes” del feminisme i “el repte principal és aconseguir un feminisme que reculli diferents opressions”, conclou.
Defensa la necessitat d'aliances. Per això, ha subratllat dos nusos: la categoria dona + treballadora i la de blanc + la de basc. D'una banda, que el feminisme i el marxisme han d'alimentar-se mútuament; per un altre, que cal distingir els privilegis i els drets i posar en marxa la lluita pels drets col·lectius i universals.
El que més m'ha interessat ha estat com s'ha posicionat en el tema del basc i de la cultura basca. En la seva opinió, el moviment feminista “ha d'entendre's com un marc de debat i de contradicimiento”. Així ho determina: “hem estat part de les entitats colonialistes, però també hem estat part dels danys col·laterals de l'imperialisme”. Així mateix, ha explicat que la identitat basca no és un privilegi ni hegemònic, però sí que ho és la blancor.
Ha recuperat conceptes com a utopia per a la transformació sociopolítica, avantguarda, fraternitat o comunitat, entre altres. La primera ha donat a llum el títol. La segona cita a l'interlocutor independentista. La fraternitat i la comunitat són potser, avui dia, les que més s'han de treballar en el Moviment Feminista d'Euskal Herria.