Al maig he tingut dies de visita, de vivències i de reflexió. Soc aquí, intentant teixir la interseccionalitat, intentant lligar les lluites, intentant dir tots els punts com els bertsolaris, sense fer pots...

Des de la ràdio comunitària LoRa en la qual treball, l'1 de Maig organitzem una taula rodona amb periodistes de Palestina, Filipina i Kurdistan sobre la llibertat d'expressió. Jo, entre altres coses, vaig comptar el tancament dels mitjans d'Euskal Herria i la persecució política. Una vegada més, la sorpresa, perquè ningú ha volgut saber com s'ha construït el discurs que s'ha imposat a Euskal Herria i que s'ha difós a nivell internacional. Des del públic es dona per fet que hi ha assetjament en altres països, però a Europa? Com si la colonització, les polítiques d'assimilació, l'ocupació, la militarització, la tortura... s'haurien iniciat d'ultramar. Una vegada més la certificació: la narrativa dels colons continua.Com desconstruir?

El quinzè femicidio a Suïssa. Xat de Ni una menys. A més de realitzar la denúncia, realitzarem un curs d'autodefensa feminista. En la plaça batejada amb aquest nom penjarem fotos i textos. En els últims temps duren poc, en la nostra opinió els grups neo-nazi els lleven.

Al mateix temps, Daniela Klette [activista i ex membre de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF), empresonada des de 2024] també compta amb un equip solidari en Zürich. Més enllà de la importància de la transmissió de la història i de les males condicions de la seva presó, parlem de la necessitat d'organitzar la solidaritat i de les seves dificultats, ja que ell és partidari de Palestina. Més extensament parlem amb alguns amics de Berlín. Després de 30 anys d'absència, dos membres de l'organització clandestina alemanya K.O.M.I.T.E.E. Entorn d'un sopar ens van comptar el drama del moviment de l'esquerra després dels discursos que normalitzen els periòdics. No són noves les contradiccions que crea a l'esquerra el tema d'Orient Pròxim a Alemanya. No obstant això, en els últims anys i mesos, l'actitud dels anomenats Antideutsche s'ha tornat incomprensible i han estripat tot el moviment, des de l'antifa fins al queerfeminismo.

Els antideutsches reconeixen i protegeixen l'existència d'Israel i s'autoproclamen guardians dels jueus. Ignorar les conseqüències d'aquest deute moral, i tot allò que posi en dubte l'existència d'Israel, és antisemita. Es poden trobar adhesius il·limitats amb l'estrella de David als carrers i bars, mentre que en els punts de trobada de l'esquerra autònoma, portar el “cufiy palestí” és mal vist o prohibit. Mentre penso en com unir les lluites, uns altres no tenen problemes per a unificar l'antifeixisme i un projecte colonial.

Per a arrodonir l'article, mentre el cap fumeja, m'he assabentat de la declaració de tortura d'Iratxe Sorzabal. M'ha creat un munt d'emocions, les ha arrencat de les meves reflexions anteriors. Un tribunal espanyol ha fet el pas d'acceptar el que ja sabíem, la qual cosa hem dit i denunciat en veu alta. Per tant, m'he recordat de la seva mare, de la seva filla, dels quals li envolten, dels companys de presó, dels torturats i especialment de totes les dones torturades. També amb les paraules d'Iratxe:

Et van despullar, em van despullar/ Et van agredir, em van colpejar/ Et van forçar, em van violar/ Ens van cremar amb elèctrodes la pell del cos/ Ens van penjar amb una bossa de plàstic/ Però estem vius i som lliures/ Et van declarar. M'han reconegut. Ens han reconegut.