argia.eus
INPRIMATU
Un assaig del col·lapse
Jesús Rodríguez 2025eko maiatzaren 14a

La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia anat i els carrers estaven plens de foscor, mentre les cases estaven plenes de silencis insòlits, ja que seguien sense televisió, sense mòbil, sense videoconsoles. Aquesta situació excepcional era molt diferent de la qual vivim durant la pandèmia. El protagonisme no el va prendre Pedro Sánchez des de la pantalla petita, ni els militars de sempre; la gestió de la crisi tenia protagonistes anònims: piles per a compartir, veles o menjar per a qualsevol veí. De matinada va tornar el flux elèctric, es van encendre les llums dels aparadors amb les persianes baixades, i vam tornar a la rutina de la normalitat, després d'un assaig del col·lapse.

L'endemà, en la pàgina web de l'Administració Nacional de l'Oceà i l'Atmosfera dels Estats Units comprovem que la concentració de CO₂ en l'atmosfera va aconseguir els 430,63 ppm aquest dia en l'observatori del volcà Mauna Lloa a Hawaii. Aquesta dada segurament no us dirà res a la majoria d'ells, però en la comunitat científica els va preocupar. Els Acords de París de 2015 establien que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle havien de començar a reduir-se en 2025 perquè l'escalfament global no sobrepassés la perillosa barrera de 1,5 graus, però la concentració de ppm detectada el 28 d'abril ens anunciava tot el contrari. L'Organització Internacional de l'Energia (OIEA) calcula que el resultat de 2024 ha estat un nou cop respecte a l'any anterior, amb un increment interanual. L'augment de l'ús del carbó a l'Índia o el de l'aviació han impedit que la tendència global a l'alça s'hagi vist frenada pels grans esforços d'implantació de l'energia eòlica i fotovoltaica a Europa i la Xina, així com per la desindustrialització del vell continent.

Els oligarques catalans rebutgen el canvi climàtic i lideren empreses d'extracció fòssil, però asseguren la seva jubilació en la frescor de la mar Cantàbrica

Els qui acumulen privilegis per un capitalisme desmesurat no volen posar fre a l'infinit creixement econòmic del planeta finit. Per a la pròxima caiguda ens hem ficat en la boja carrera d'acumular els recursos minerals i energètics necessaris per a aconseguir l'hegemonia planetària. Precisament a això es refereixen els plans imperials de Donald Trump quan parla d'annexió del Canadà o Groenlàndia. Però fins i tot quan són a la Casa Blanca amb el negacionismo climàtic pensen en el pla B, no per a tota la humanitat, sinó per a la casta dels triats. A mesura que les zones tropicals del planeta es van escalfant decenalmente, les migracions forçades es traslladaran a latituds més del nord, buscant un aire més respirable i un règim de pluges regular. A menor escala, les grans famílies de les oligarquies catalanes estan comprant pisos i cases rurals al País Basc, rebutgen el canvi climàtic i lideren empreses d'extracció fòssil, però asseguren la seva jubilació en la frescor de la mar Cantàbrica.

Davant tanta injustícia, la generació de joves ha aixecat la veu. El passat 3 de maig, 3.000 persones es van congregar a Mont-roig del Camp (Tarragona) per a protestar per la instal·lació de la macroplanta de bateries elèctriques d'origen coreà. Davant un atzucac, els cotxes elèctrics poden semblar una solució, però en les xerrades i activitats impulsades pel nou moviment Revoltes de la Terra van deixar clar que no hi ha una altra solució que la descomposició. Una transició verda guiada pels qui volen continuar absorbint la sang del planeta, en el millor dels casos, no farà més que retardar uns anys el barranc. Aquesta generació de joves, la que podria ser l'última, no té la intenció d'acceptar que els condemnem a no tenir futur. És la nostra obligació donar-los tot el suport possible.