argia.eus
INPRIMATU
Aberri Aukera
Karmelo Landa 2025eko apirilaren 16a

No és Aberri Eguna, és Aberri Aukera el que necessitem els bascos. Una vegada a l'any es repeteixen les convocatòries dels partits i grups abertzales, en aquestes dates, entorn de la reivindicació que Euskal Herria és la pàtria dels bascos. Però és qüestió d'un dia. I no alhora.

És cert que la iniciativa popular que durant els últims cinc anys està treballant en la consecució d'un Aberri Eguna conjunt és digna d'aplaudiment. Però, evidentment, no ha aconseguit molt. Cada partit i cada grup crida a la seva, en diferents llocs, el nom d'Aberri Eguna sí, però res més. Ni el fons de la reivindicació, ni la data en si mateixa s'acorden.

Enguany, per exemple, encara que la data històrica oficial sigui el diumenge de Pasqua, el 20 d'abril, les dates de les convocatòries s'han multiplicat. Els matiners han convocat per al 4 d'abril un Aberri Eguna propi en Itsasu, per a construir el “Estat Socialista Basc”; els següents, per a l'11 d'abril a Sant Sebastià, “per a associar-se com a poble”; el 20 d'abril, diumenge de Pasqua, s'han multiplicat les convocatòries i han convocat a la ciutadania abertzale a Guernica o Garazi, Bilbao o Pamplona. En cada cas, tant els convocants com els continguts són molt diferents.

Per a molts l'Aberri Eguna s'ha convertit en una amanida d'un dia en vinagre. No és això el que necessitem ni el que volem. Però necessitem una autèntica Elecció de Pàtria. Necessitem una oportunitat real per a aconseguir una Euskal Herria unida, sobirana, euskaldun, justa i lliure. Euskal Herria és un estat independent enfront d'Europa i al món. Això és el que demanem als partits i grups abertzales: que acordin un camí clar, unificat i coherent, per sobre dels seus respectius programes i interessos partidistes, que permeti organitzar Euskal Herria com a nació democràtica independent.

Per a molts l'Aberri Eguna s'ha convertit en una amanida d'un dia en vinagre. No és això el que necessitem ni el que volem. Necessitem una autèntica Oportunitat Patriòtica

Però sovint els partits i els grups abertzales susciten la nostra tristesa i la nostra sorpresa. Veure, si no, com han recreat la plataforma Batera en Ipar Euskal Herria i quina… font d'inspiració ens proposen la metròpoli de Lió per a promoure el coneixement institucional! En la mateixa línia, els dirigents d'EH Bildu proposen un Estat confederal dins de la Constitució espanyola o un pacte federal, mentre s'alimenten aliances amb els governs del PSOE. O en el PNB, aquí tenim a Aitor Esteban, que ha assumit una direcció “renovada”. Commocionats per la salutació que han rebut en el Congrés de Madrid, els bascos ens han cridat a ser “responsables i a aprovar els pressupostos del Govern espanyol”, mentre l'esperança d'un nou estatus local els allunya.

D'aquí no es pot portar Aberri Aukera. No necessitem més Aberri Eguna per a la propaganda i el blanqueig. El que demanem és que, prenent el basc com a eix, tot Euskal Herria s'uneixi i es desenvolupi una construcció nacional consensuada. Necessitem representants, polítics, partits i grups abertzales que actuïn en coherència en aquest camí.

Si ens fixem en la història moderna i contemporània d'Euskal Herria, trobarem algun model útil. El primer Aberri Eguna va ser l'únic acte convocat en 1932, en la Gran Via de Bilbao, fins a la porta de la casa de Sabin Arana, i va reunir més de 60.000 persones. Enguany, les convocatòries, els clams i la ciutadania es dispersaran. Però també tenim altres exemples positius en la nostra història contemporània per a ampliar Aberri Aukera, en els quals tenim com a model el Conveni de Lizarra Garazi, l'excel·lent full de ruta que aconseguim entre 23 partits, sindicats i grups bascos al setembre-octubre de 1998.

Hem de portar a Aberri Aukera i obrir vies de llibertat a Euskal Herria.