Un bon viatge
autoproducció
Braulio, 2024

-----------------------------------------------------

Jo no posaria el nom de Braulio a un grup, i segurament ningú començaria un treball amb una cançó que té una durada de sis minuts. Però a ells els ha tocat i gràcies a això actuen tan lliurement i creen tals cançons.

El trio Braulio es troba en Ondarroa i podem dir que les seves arrels es troben en el grup Norman, format en el passat entre Ondarroa i Eibar, un projecte que era massa boig per als rockers i massa rocker per als bojos. Van publicar tres llargmetratges, provant i gaudint encara més, i van realitzar desenes d'actuacions memorables.

Posteriorment, algunes d'aquestes formes, impulsades pel guitarrista Kepa, van donar forma a aquest monstre anomenat Braulio, que posteriorment es va convertir en un grup ‘enganxós’ format per ondarrutarras, modelat per la pandèmia i la distància, fins avui. El seu primer treball, Braulio, ens va deixar estupefactes per la seva força, per la riquesa dels ritmes i, també ara, pel punt de partida lliure. El segon treball, Lur azpira buelta va confirmar que gaudeixen molt component, desmuntant i desenvolupant cançons i parint cançons sense cognoms.

Ara venen amb el tercer treball, Bidai on bat. Quatre peces enriquidores, juganeres, rabioses a estones i divertides que es burlen de l'amargor de la societat en la qual vivimos.la caça és instrumentalment rica, molt juganera, Mike Watt sempre present, que també guarda mitjanes témperas i lluentor, encara que també té un post-rock enroscat i un noise de gran intensitat (que guarda tant). Un bon viatge a Biafra, un cotxe que va en direcció contrària a la carretera, tan existencialista com crític, esquizo i divertit. La xarxa antisocial, en canvi, és un punk-rock desmantellat, tempos mig bojos, Mestressa Say, post-hardcore disfressada i cants celestes. Finalment, Bizi nahi dona Acabar de ballar el surf fosc a través de la passarel·la del rock Sheelac d'Alvini amb Münsterland i Spazztic Blur.