Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un paper cada vegada més actiu en el procés de matriculació universitària dels seus fills i filles. També es diu que cada vegada es presta més atenció telefònica als pares –més a les mares–, i en alguns casos, per por de no tenir accés a una determinada informació, fins i tot alguns pares i mares es fan passar per estudiants a l'altre costat del telèfon.

Fa anys, el sociòleg Frank Furedi, que ha investigat la cultura de la por, va preguntar: Què li està passant a la universitat? Per a això, va analitzar en un llibre el procés d'infantilització de les universitats anglo-saxons. Crec que nosaltres també hauríem de fer alguna pregunta similar a Euskal Herria, i no sols per a contextualitzar i entendre el que ocorre en les secretaries de les facultats.

En un context d'incertesa global, sembla que s'estan imposant postures antiautonomistes i de control. I paradoxalment, la nostra societat, que busca protecció permanent, la desprotege al mateix temps.