Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de propostes, s'ha convertit en un dia de reunions silencioses on la direcció del centre dona compte del que cal fer: sempre ve "de dalt" i és indiscutible. Com a màxim, s'escoltaran alguns comentaris ridículs i alguns riures nerviosos, com a petites protestes, sense cap efecte.
Tot ens ve preconcebut (excepte el que calia venir així). Això no és incompatible amb la famosa autonomia dels centres. Teníem veu i vot des de feia temps. Ara estem obligats a votar en qüestions que no serveixen per a res i, en molts casos, fins i tot quan no volem votar. Diuen que és un vot col·legiat. Per exemple, a l'hora de decidir quines matèries ha d'oferir el centre, decisió que beneficiarà a alguns companys, però que indigna a uns altres. Si un company o companya del claustre diu, amb tota legitimitat, que no vol votar en aquest tràngol, perquè no vol perjudicar els seus companys, la reunió no pot acabar perquè no s'accepten les abstencions. Ni abstencions ni crítiques. Així és i així és com cal devorar-ho. Vota i calla.
Llevem els taulons de les aules perquè no hi hagi cap rastre de jerarquia entre els alumnes i el professor, però hem canviat la manera de fer els claustres en sentit contrari, ens assèiem en un cercle en el passat, miràvem les cares i ens parlàvem els uns als altres, i avui dia les cadires en files, totes mirant a la pantalla, per a poder veure el Power Point ineludible. Com si no fos suficient escoltar les ordres, ens les posen en una pantalla amb dibuixos. Aquí apareixeran totes aquestes coses que no podem discutir.
En l'actualitat podem rebre un e-mail (en la nostra adreça de treball) enviat per una multinacional fabricadora de cotxes
Avui dia, podem rebre un correu electrònic (en la nostra adreça de treball) enviat per una multinacional que fabrica cotxes. S'envien sense vergonya als responsables del Departament d'Educació o als Berritzegunes, i algú els fa arribar als equips directius dels centres, on els reenvien immediatament a tots els professors. El programa de formació de l'empresa fabricadora d'automòbils es troba en la 10a edició. En el correu electrònic reexpedit pels companys de l'equip directiu s'inclou un enllaç a la pàgina web del programa. Et dirigeixes directament a professors i alumnes: “Si vols millorar el món, accepta el repte i apunta't”.
El repte consisteix a promoure una cultura de reciclatge i consum responsable; erradicar la pobresa alimentària i energètica; promoure la inclusió social o laboral de persones amb capacitats diverses; lluitar contra la contaminació de les nostres mars; fomentar el respecte a la diversitat; conscienciar a la societat sobre la violència de gènere o l'assetjament; reduir les conseqüències del canvi climàtic; prevenir els problemes de salut mental i millorar l'estat emocional de les persones; educació inclusiva, equitativa i de qualitat. No he inventat cap, li ho juro. Afegeixen, dirigides als nostres alumnes (potser els teus fills): “Si mires al teu voltant i comences a fer-te preguntes, veuràs que els reptes són interminables. Ara hem de començar a moure'ns per a construir un món millor. No ho dubtis i apunta't ja en la 10a edició del nostre curs!”.
Una vegada no ens arribava, però si es presentava una cosa semblant, es podia discutir en el claustre. La veritat és que ho han preparat bé: ara ningú discutirà. Per què no donar els noms dels nostres alumnes, dels seus fills, en el repte de millorar el món?