Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va vincular a la cerca de la bellesa. En la societat actual em sembla que la cerca de la bellesa i la necessitat de la hipocresia s'embullen en la paraula estètica. El meu company és professor d'universitat i, en dir que el seu treball és estètic, volia dir-me que no veu molt sentit al seu treball, perquè la burocràcia és la majoria de la seva tasca, dins d'un sistema meritocràtic.

L'ús de la paraula estètica es refereix a la direcció de la influència del que fem en l'àmbit físic i en el món digital, en la realitat en la qual vivim. Parla de perdre el poder d'influir en el món. En el món actual, per exemple, estem recollint molta informació i dades sobre les situacions complexes dels col·lectius més vulnerables (gènere, origen, capacitat econòmica...), treball necessari, però fins a quin punt no és estètic? Fins a quin punt influeix en la realitat actual? Quins casos li fan els que tenen el poder? I quina capacitat d'agència tenim els que li atenem?

Si sospites que la realitat que vius és és estètica, és a dir, si no veus molt sentit al teu paper en el sistema, para esment al sentit de les accions que fan els qui donen forma a la realitat, a les seves causes. Només per aquí trobarem les vies d'actuació i els passos per a influir en la realitat que vivim.