argia.eus
INPRIMATU
Estrelles del futur
Montserrat Auzmendi del Solar 2025eko urtarrilaren 16a
EGO

Euskal Herriko Gazte Orkestra. Trobada d'Hivern
Director: Iker Sánchez.
Narrador: Kepa Errasti.
Programa: Obres de Britt i Beethoven.
Lloc: Teatre Victoria Eugenia de Donostia.
Dia: 2 de gener.

-----------------------------------------------

Després de 27 anys de marxa, podem afirmar, sens dubte, que la Jove Orquestra d'Euskal Herria és un grup consolidat com una de les grans pedreres de músics interessants. De fet, el director convidat en la gira d'aquest Nadal, Iker Sánchez, també va ser membre de l'orquestra.

Tots els anys ens sorprenen amb els concerts d'estiu i Nadal, i enguany també ens han agradat amb una proposta diferent i molt interessant. Amb dues obres de diferents conceptes i ambients, van aconseguir un recital ple de calor i encant.

En primer lloc, van interpretar una curiosa obra: Guia d'orquestra per a joves op. 34, de Benjamin Britten. I dic que és una obra curiosa, perquè, com el seu nom indica, vol explicar als oients més joves com funciona una orquestra. A partir d'una senzilla melodia del compositor barroc Henry Purcell, l'obra comença amb un tutti per a continuar mostrant les diferents famílies d'instruments de l'orquestra. Molt didàctica.

Però, a més, aquesta obra va tenir un altre estímul: Kepa Errasti, presentador de cada família orquestral, els va equiparar, amb molt d'humor, al paper que cada membre d'una família normal compleix en els sopars de Nadal: un cunyat pesat, un cosí que ho sap tot, etc. No estic molt segur de si el resultat va ser el que es volia aconseguir, però la intenció d'incloure aquests comentaris probablement va ser bona.

L'orquestra va estar ferma i bastant segura. Va ser una interpretació bona i fresca.

Després d'aquest treball, va arribar el plat fort de la tarda: 7 de Beethoven Sinfonía en la major, op.92. Es diu que les grans simfonies de Beethoven són les dels nombres imparells. En aquest cas, sens dubte, aquesta setena simfonia és una de les millors obres d'aquest compositor. Els seus quatre moviments són un autèntic plaer i un exercici rítmic insuperable. En aquesta obra es va posar de manifest la falta de maduresa de l'orquestra. Les orquestres joves van donar a cada moviment el seu caràcter, però potser el segon moviment, Alegretto, va quedar una cosa plana, o el tercer, Prest, una mica desfigurat. No obstant això, Iker Sánchez va saber donar-li un halo ple d'encant i la interpretació va quedar ordenada i delicada.

Com a propina, en lloc de les bogeries nadalenques d'altres anys, ens van oferir el vals de les flors del ballet El Trencanous de Tchaikovsky. Aquí es va poder veure la connexió entre els músics i la seva manera de gaudir de la interpretació. Sens dubte, molts dels membres d'aquesta orquestra donaran molt a parlar en un futur pròxim.