Grècia 1975. El país va començar l'any com a república, tres setmanes abans, en el referèndum del 8 de desembre de 1974, després que els ciutadans decidissin la fi de la monarquia.

Una dècada abans, en 1964, quan va morir el rei Pau I, el seu fill Constantino va prendre el tron als 23 anys.
Però Grècia estava ja molt dividida políticament, i el jove rei no va fer cap pas per a millorar la situació. Al contrari, la relació amb el primer ministre es va deteriorar i, a més, va intentar nomenar un nou govern sense convocar eleccions.

En aquest context de crisi, en 1967 diversos oficials de l'Exèrcit van colpejar el cop d'estat i amb això es va iniciar la violenta Dictadura dels Coronels. En un principi, Constantino va semblar coincidir amb els nous líders, però de seguida es va preparar un complot per a recuperar el poder que els coronels no li donaven. Va fracassar en l'intent i va haver de fugir a Itàlia.

Quan la Dictadura dels Coronels va caure en 1974, Constantino semblava tornar a posar-se la corona. Fins a la celebració de les eleccions, el govern civil interí que va prendre el poder va rebutjar la constitució del règim militar i va restaurar la de 1952, segons la qual Grècia era una monarquia constitucional.

No obstant això, després de les eleccions, l'acabat d'elegir primer ministre Constantinos Karamanlis va convocar un referèndum per a decidir el futur de la monarquia. Karamanlis era el líder del partit conservador monàrquic i estava convençut que els ciutadans votarien a favor de la monarquia. El rei també era optimista, tenint en compte el que va dir la BBC en una entrevista en 1973: “Pot ser que el rei hagi de viure en l'exili, però ningú pot destituir-los. El rei és sempre rei. Estic absolutament convençut que quan el meu poble pugui expressar-se lliurement, la gran majoria desitjarà que jo torni”. En el referèndum del 8 de desembre, el 69,11% de la població li va dir que no tornés.