“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a molts que alguns han nascut com a professors, però també es pot aprendre. I és que, a pesar que el desig i l'actitud de suport són fonamentals, la tècnica també ajuda.
Els que comencem fa temps a l'escola hem utilitzat diferents tendències didàctiques i hem sofert algunes. Encara recordo aquells molestos llibres de “teoria” del solfeig, tots en castellà, orientats a aprendre de memòria què són “pentagrama”, “interval”, “sincopa”... Però en l'examen es preguntava i s'havia d'estudiar.
En l'àmbit de la didàctica s'ha escrit molt sobre cadascuna de les metodologies, la majoria de les vegades de cara a corregir les anteriors i, sovint, en contra d'elles. En l'ensenyament del llenguatge, per exemple, el mètode audiolingüal basat en la repetició, els estructurals orientats a distingir morfemes i lexemes, els gramaticals de sintagmes verbals i nominals i els arbres sintàctics, basats en l'arquitectura textual... Però moltes vegades els que escriuen els currículums estan lluny de les aules, i els professors solen estar perduts i no poden imaginar com portar nous criteris a l'escola.
Moltes vegades els que escriuen els currículums estan lluny de les aules, i els professors solen estar perduts sense poder imaginar com portar nous criteris a l'escola
En aquests casos, amb freqüència, els alumnes són bombardejats amb nous conceptes i els conceptes metalingüístics ocupen un espai major del necessari en els processos d'aprenentatge. I és que, com diu un amic, hi ha altres més perillosos que els que no llegeixen: els que han llegit un sol llibre.
Avui dia la cohesió, la coherència, la pertinència... són els nous tòtems, i tant els joves dels instituts com els adults dels euskaltegis creen articles i monòlegs per por d'ells. No obstant això, l'objectiu actual dels professors de basc és que els alumnes utilitzin i gaudeixin del basc, i els textos teòric-didàctics que tenim poden ser un bon agarri per a aconseguir-ho.
El que ocorre és que la majoria dels professors acostuma a interioritzar les noves conductes utilitzant els recursos didàctics creats en el marc de cada metodologia, és a dir, els tipus d'exercicis ens ensenyen com ensenyar-les. Per descomptat, combinant aquestes eines amb els coneixements teòrics, el resultat serà molt millor. Per això, invertir en materials didàctics adequats i en formació és fonamental perquè l'alumnat i el professorat aprenguem.
Aprendre a cantar i a gaudir cantant també cal ensenyar les cançons i posar a la disposició dels alumnes les tècniques adequades; i fer-les cantar, encara que no sàpiguen el que són els sincopas i els interbalos.