Hace dues setmanes, el finançament de les ràdios franceses estava en dubte, ja que el Ministeri de Cultura de França pretenia rebaixar un 35% les subvencions a les associacions locals. En aquella ocasió, hi havia en el mercat de treball unes 200 associacions, entre les quals es trobaven Euskal Irratiak d'Iparralde.
L'explicació és d'economia de reversió, si es prefereix es pot dir deute, fallida, frau, mentida; és a dir, no hi ha diners, sobretot no hi ha diners per a la cultura.
El problema de les Ràdios Basques va tenir una solució, provisional –perquè així hem après a viure els bascos des de llavors–, fins a la següent.
A Euskadi, fa temps, tenim el cas redundant de l'Organisme Públic del Basc, la història dels crèdits destinats a la cultura basca és com aquesta última, així com l'enriquiment de diverses iniciatives locals.
En els últims anys, de manera reiterada, sovint l'estat, a vegades la regió, a vegades els departaments, tots ells amb branques i extensions a nivell estatal, mantenen els pressupostos, retarden els projectes i allarguen la precarietat, i posen en perill la supervivència –no el desenvolupament– de la llengua i la cultura.
França no vol veure sortir a ningú de la línia: per a això té la llei de finances, contra el separatisme, ministres, prefectes
Es pot pensar que és només cosa dels bascos, o d'uns pocs projectes, però no és així. Per exemple, en la passada primavera diverses associacions culturals de Bretanya van sofrir una reducció de les ajudes de la regió. El territori on els drets culturals es recullen en les lleis pot ser selectiu en relació amb el model cultural que es vol secundar? El prefecte de la regió també va esmentar aquí les raons econòmiques, perquè es diu que si es lliuren a les associacions es podria arrabassar a altres àmbits i no… Fa uns dies, el diari La Montagne, que es difon en el centre de França, deia el següent: Al grup musical i visionari anomenat Aquaserge se li va negar la subvenció promesa, segons diuen, va anar per ordre del prefecte, per raons polítiques. I és que, segons La Montagne, el prefecte va trobar una connexió entre el grup i una suposada qüestió de terrorisme ultra-esquerrà que el ministre de l'Interior, Darmanin, va voler desfer el moviment Tresors de la Terra, que va ser finalment impedida pel Consell d'Estat. La culpa d'Aquaserg és, per tant, ser d'una planícia militant, on es defensen els migrants, on es cuida de les selves i l'aigua. Al juliol, els serveis de salut de diverses regions franceses van rebaixar de dia a dia les ajudes per a organitzar activitats d'educació sexual a les escoles. Algunes d'aquestes accions es duen a terme per les estructures anomenades Planning familiar [Planificació familiar] i pertanyen a l'àmbit educatiu, en una època en la qual el sexisme continua desenvolupant-se entre els joves, en una societat en la qual la cultura de la violació està encara ben arrelada.
I així podem fer una llarga llista, per descomptat de limitació cultural i educativa. Ja sigui a nivell estatal o regional, on es reparteixen permisos, competències i fortunes, i se suprimeixen, a vegades sense que ningú els doni una explicació, utilitzant l'excusa d'un "pressupost insuficient" i, ocasionalment, sense treball d'inventar excuses.
Som el que fem. El que fem ens acusa, siguin l'elecció, la decisió, les mans que s'estiren o els amagats a l'esquena, els missatges que es difonen o els que se silencien. França no vol veure sortir a ningú de la línia: per a això té la llei de finances, contra el separatisme, els ministres, els prefectes. I els diners, a cop de pressió.