El cas de Gisèle Pélicot mostra un problema que va més enllà de les violacions: la complicitat dels homes davant la violència masclista. El preocupant no és només l'agressió, sinó el silenci dels homes que, sabent l'ocorregut, van decidir no denunciar la situació. Aquest pacte de silenci, "fraternitat" o "corporativisme" masculí, perquè fa costat als agressors i perpetua el sistema heteropatriarcal que normalitza la violència masclista. La ruptura d'aquest pacte és, per tant, fonamental per a erradicar la violència masclista i construir una societat més justa (i feminista).
La germanor dels homes és un refugi per als qui exerceixen accions violentes contra les dones o contra la dissidència sexual, ja que garanteix que els seus amics i amigues romandran silenciats en nom de la lleialtat. En el cas de Pélicot, la comunitat d'homes que no va voler participar en les violacions va preferir protegir els agressors abans que renunciar a la confraria. Per tant, aquest silenci no és neutral, és una complicitat activa que enforteix i perpetua el poder dels agressors. A més, aquest pacte de silenci protegeix els agressors i fa invisibles a les víctimes.
No n'hi ha prou amb no ser agressor, els homes hem de denunciar activament la violència, fins i tot si ve dels més pròxims
La ruptura de la fraternitat amb aquest masculí és una responsabilitat ètica. No n'hi ha prou amb no ser agressor, els homes hem de denunciar activament la violència, fins i tot si ve del seu entorn més pròxim. La falta d'acció perpetua la violència i ja és hora que els homes assumim el nostre paper en la lluita contra l'heteropatriarcado, no com a espectadors, sinó com a subjectes transformadors. Protegir altres homes per lleialtat ha de deixar de ser socialment admès.
El cas de Gisèle Pélicot ens obliga a replantejar les relacions que estem promovent entre els homes. Per això, és urgent qüestionar la masculinitat hegemònica, que vincula a ser home amb el poder i la dominació. I trencar amb això implica fer front a aquests codis. També la creació de noves formes de relació basades en el rebuig a la violència.
La veritable valentia no està en la lleialtat als altres homes, sinó en l'ètica, encara que comporti la pèrdua de privilegis o la resistència a les crítiques. Perquè sí, el fet d'actuar èticament i trencar el silenci suposa qüestionar les normes socials que regulen les relacions entre els homes, i aquest canvi serà un dels primers passos per a desmantellar les estructures que sostenen la violència masclista.