Tuka es diu
autoproducció
La teva-K, 2024
----------------------------------------------
La música electrònica ha arribat al País Basc!”, es pot llegir en els últims anys en titulars d'aquí i d'allà. Els periodistes tenen dates de lliurament abans que arribi l'hora de pensar, i, clar, així no és possible. Ja hem dit que la música electrònica és més antiga al País Basc que el propi rock. O, més ben dit, que van caminar de la mateixa manera. Que en el Bat-Hiru de Mikel Laboa (Herri Gogoa, 1974) es van utilitzar sintetitzadors Moog, etc., per exemple.
El cas és que han recuperat d'Ondarroa un parell de maquetes gravades entre 1986 i 89 i les porten amb algunes cançons inèdites: Es diu tuka (la teva-ca-la teva-la teva-la teva-la teva-la teva-ca, so de les caixes de ritmes). Potser perquè el retro està de tornada, però les cançons encara són fresques, com és possible aquest viatge en el temps?
En aquella època, tal vegada, no trobaven espai suficient amb el format (baix, guitarra i caixa de ritmes), i van decidir transformar-ho, creant el grup Piztiak. És curiós. Recuperades, perquè semblen d'època, en la terminologia de l'horta. Ningú escolta en Itoiz el sabor del riff i la melodia? –Hi ha alguna cosa que m'interessa molt en aquest tema, i és, com els grups de la mateixa comarca prenien una imatge cristal·lina creant el que es diu l'escena; avui sembla que tot és un nínxol i no es pot repetir el de ningú més–.
I les preguntes: Per què hem esperat tant per a recuperar la nostra electrònica de 1980? (Veure Haizetxe d'Alberto Lizarralde, per exemple ). Què té a veure la lluita d'ETA contra les discoteques? Què té a veure la música electrònica amb les suposades relacions entre les drogues? És a dir, quina relació té la direcció de la música basca amb les estratègies polítiques? I sobretot amb el nacionalisme?
A veure, per a apuntar bé el tir: no és que (encara que alguns volen reduir el debat) el Rock Radical Basc ho absorbeixi tot. El cas és que en el període 1990-2010, una gran part de la cultura basca vivia en l'aïllament triat, amb l'excepció apoteòsica d'Esan Ozenki, NG i FM.
És a dir, a Euskal Herria no sempre s'ha copiat tard ni malament. Hi ha hagut moments en els quals ell també ha tingut la veu pròpia de l'època. Aquest de LA TEVA-K és un bon exemple per a mi, fent formats que ara estan de moda, abans que naixem nosaltres mateixos. Un altre, que ningú sap, és que els ritmes de la trapa van arribar abans a la península ibèrica a través de Nizuri Tazuneri Norzzone que a través de Pxxr Gvng. És un altre tema, ho sé, però cal posar-lo en algun lloc.
Total Els treballs rescatats ens donen alegria i digues-los als seus oncles i ties que publiquin les maquetes que tenen guardades a casa. Així entendrem millor que Euskal Herria no va ser el que es diu. I que hi haurà una mica més.