Els malalts de literatura aprofitem qualsevol oportunitat per a contagiar el nostre vici, i això és el que faig en un benvolgut club de lectors de contes. En un conte llegíem l'últim per a analitzar l'estructura dels models de contes més clàssics, el ressò d'algunes paraules necessàries per a rebre el cop final, una certa memòria de la càrrega que algunes paraules porten en si mateixes. Yiddisha, taller, Auschwitz. Dubtava que la paraula Auschwitz ens fes ressò als més joves. Alguna cosa sí que els va fer.

Per què Auschwitz sosté aquest enorme ressò? “Potser perquè encara estan vius els que han passat per allí?”, va proposar un. No crec. Una guerra perduda, un discurs molt ben construït... no cal saber res d'Auschwitz perquè la paraula sigui terrorífica. Qui no hem de conèixer per a ser terrible? Ara que no tenim molta guerra, però que ens espanta constantment alguna guerra, pensant que es convertirà en la Tercera (perquè ens tiraran la bomba a casa), potser ens sorgeixen molts ressons menys duradors. Bin Laden, per exemple. Cadafi, per exemple. Sadam Husein, per exemple.

I ara mateix, quin nom t'espanta, Putin o Zelenski? La cara de Putin ens congela, en realitat, sense saber res d'ella: n'hi ha prou amb KGB (què és KGB? ), espia... gairebé n'hi ha prou amb ser rus. Qui tem el nom d'obama? Quant va matar Obama? A quina distància es troba escoltar Israel de sentir Auschwitz?

Quantes persones han tingut un nen per a matar, espantar, per a infringir? Així que els nens no ens espanten. Uns ens produeixen més compassió que uns altres. Tant els nens com els palestins no serien sostenibles en les nostres pantalles.

Esteu. MENA. Quants s'espanten sentint MENA? Quin ressò té la paraula MENA? Què significa per si mateix? Solo. Lluny. I nens. Com s'aconsegueix que una paraula que significa nen generi més por que un tipus que ha matat tant com Obama? Compte, a veure si un dia ens despertem convertint-nos en un horrible panerola.