Hi havia una persona que, fins fa poc, pensava que era jove, va entrar en una entrevista que li semblava no arriscada, sense cap prevenció. Així que va començar a parlar sense objeccions dels seus primers habitatges compartits, pensant que no coneixeria als interlocutors. El cas és que els coneixia, i la veritat és que els recordava millor que ell, i la veritat és que li va recordar pel seu compte als quals no havia recordat fa temps. I sobretot que aquesta persona es va veure a si mateixa definida en aquests oblits.

Com aquest exemplar humà era bastant llegit, li va recordar una cita de Flaubert que ell va deixar escrit en una carta d'amor. Deia, més o menys, que l'amor és un tipus suprem de curiositat. Per tant, va concloure que ens enamorem amb curiositat. Per tant, va pensar, recordaria coses que li enamoraven, persones que li feien la curiositat. I no recordava qui recordava a algú de l'època d'aquesta persona, quan va començar a repassar, es va adonar que ella mateixa va estar menys lluny de la lluentor capitalista dels anuncis a l'hora de construir les seves filies suposadament alternatives. És a dir, parlaven alt, es movien molt, opinaven amb freqüència, somriuen/ploraven, eren sorollosos, brillants, eren forts...

Hi havia una persona que li van recordar a una persona silenciosa de la seva vida, que s'avergonyia, que no parlava, que no somreia molt, ni plorava, que era silenciosa, que no es movia molt... Acceptant que ja no era jove, li va resultar més fàcil veure què estupido va ser aquell que va ser ell: si es mirava en silenci no tenia opinió, li va escoltar el que va dir en rares ocasions, perquè semblava que havia estat dit per una persona forta, perquè en silenci mai va silenciar la injustícia. De fet, aquest silenci temàtic era la major demostració d'intel·ligència, aquest silenci temàtic era el principal reflex d'aquesta felicitat estupida en els anuncis. Hi havia una persona que es va adonar que la curiositat de la seva joventut era més superficial que la que creia que era més superficial; hi havia una persona que es va adonar que es va enamorar malament; hi havia una persona que va començar a adonar-se de les persones que li van passar desapercebuts; hi havia una persona que es va adonar de la vida que li va anar inconscient.