Què s'escolta al nostre país de dos pobles oprimits? Com no podia ser d'una altra manera, en aquests dies Palestina ha adoptat grans corrals. Cremen les últimes hores i els tertulistas mentre cremen les cases palestines. A Kurdistan també plou bomba, però ells no han pres el relleu dels grans títols d'avui, a pesar que Turquia ha batut un dels majors atacs dels últims temps contra les principals ciutats de Rojava.

També he llegit la convocatòria escrita per alguns per a “detenir tots els atacs” convidant al diàleg com “l'única via per a resoldre conflictes”. Per contra, és difícil aconseguir una conversa quan se li estan tirant les bombes damunt del cap. No diré que no sabem, fa anys que tant kurds com palestins sofreixen tot tipus d'abusos: negació de la mobilitat, política contra refugiats i presos, assassinat de nens i vulneració de drets, confiscació de terres, imposició de religió, provocacions militars, profanació de llocs per als quals són sants, explosió demogràfica de Gaza, assassinat, tortura i bombardeig de masses, quan han de ser acomiadats?

Husni A. Segons Wahed, la física és una llei: a major pressió, major risc d'explosió. Són vuit dècades des que els imperialistes van ocupar el territori. Doncs bé, l'Estat sionista porta més de 80 anys alimentant aquesta explosió, amb aquesta política constant de massacre contra els palestins. L'explosió ocorreguda ha estat coneguda per la majoria dels mitjans de comunicació com “la guerra entre Israel i Palestina”, així com per diversos mitjans bascos d'esquerra. En utilitzar la paraula guerra, no obstant això, equipessin a opressors i oprimits. Mikel Aramendi ha tractat de concretar millor: és una guerra asimètrica. Jo afegiria que tots els pobles han exercit el seu dret a l'autodefensa. Crec que els moviments revolucionaris de l'esquerra hem de parlar sense ambigüitats: no és una guerra, sinó una legítima autodefensa per a respondre a l'ocupació.

A Gaza i Kurdistan han aixecat el puny, embolicat en un guant de tanca, que lluitarà un dia per a poder dur a terme el diàleg que neguen els estats imperialistes. Superant les evidents diferències, tenen reivindicacions com el retorn dels refugiats, la llibertat dels presos, la possibilitat de tornar als seus territoris i cases, el dret a viure lliure, digne i en pau...

Igual que Kurdu fa temps, els palestins han fet un exercici de dignitat i han anomenat a les forces antiimperialistes del món. Com els respondrem?