Les dones són jornades transfeministas que s'organitzen a Catalunya més enllà de les armes. Convidem a les dones* que han format part i protagonitzat els conflictes armats del món a contar les seves històries: Colòmbia, Alemanya, Itàlia, Nicaragua, Palestina, Kurdistan, Euskal Herria, Irlanda, Canàries, Guatemala... Les idees, els estils, les llengües i els camps de militància dels participants són molt variats, amb senyals, trans, bolleras o identitats no duplicades que provenen de l'esquerra radical de la terra i que beuen de l'anarquisme.

Quan el silenci és un còmplice del poder, la memòria és una lluita, diu el lema dels seductors. Prescindint, la memòria és un exercici col·lectiu i absent, basat en la solidaritat entre amics i oprimits. En definitiva, la passió per aprendre del passat per a enfrontar-se al present i construir futurs lliures. Un ensenyament imprescindible a Euskal Herria, en el relat del conflicte o, més ben dit, en el conflicte del relat.

En nosaltres no tenim llibertat per a parlar, ens han expulsat del relat, ens han relegat de la realitat fins a negar qui som. No podem explicar les nostres creences i causes, comptar els fets tal com els hem viscut nosaltres, escriure la nostra Història. No obstant això, els Estats alimenten amb més força que mai al monstre dels mitjans de comunicació de masses: convencionals, sèries, pel·lícules, xarxes... Com sempre, tot val per a denigrar el discurs oficial i, en aquesta imposició del relat únic, continuen prohibint i castigant el nostre.

Per contra, la Història no es pot esborrar perquè el succeït està molt present en la memòria col·lectiva. Diuen que l'edestia l'escriuen els guanyadors, però jo crec que el poble podria/hauria de fer-lo. Ja ho hem esculpit amb sang i llàgrimes, i guanyar a les nostres mans. Doncs bé, tota iniciativa ciutadana és important, fins i tot la més senzilla, per a donar una visió atrevida al relat del conflicte. Amb tots ells completarem la redacció de la Història Basca.

En aquesta iniciativa, un exemplar exemplar són les jornades catalanes. Crestes, mugrons solts, pèls, mocadors i samarretes reivindicatives, barbes i flors, riures i plors, irritabilitat, amor, traductors incansables, llibres, fanzines, adhesius, afixas, brioixeria i paraules dolces, delícies benignes, relats durs, dones* exemplar, diàlegs en onze idiomes, presa política infinita, perfecta coherència i perfecta. Barcelona lluita en un ambient molt viu. Gràcies a totes, sou exemple (Gràcies a tots, sou exemple).