Vivim immersos en una crisi climàtica en la qual tots som conscients. Tant que les institucions públiques, que han mirat durant molts anys a l'altre costat de les evidències científiques, estan treballant per a dur a terme el que s'ha denominat com a transició energètica.
No obstant això, a Catalunya estem veient que les solucions que la Generalitat està plantejant per a la descarbonització de l'economia poden agreujar els problemes ja existents: la pèrdua d'ecosistemes i de biodiversitat.
Diferents plataformes i col·lectius, ecologistes, agrícoles, universitaris i fins i tot empresarials, han denunciat: El model d'expansió de les energies renovables del Govern de Catalunya es veu amenaçat greument. Amenaça per a les grans ciutats, i no per als municipis en els quals es duen a terme, especialment el poble de Lleida i l'interior de Tarragona, per al desenvolupament sostenible de les zones del país que ja han estat fortament castigades per infraestructures.
Amb l'aprovació del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables, s'està produint un auge en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que amenacen espais naturals de rellevància històrica i cultural.
"Ens enfrontem als mateixos que s'han enriquit gràcies a continuar destruint i ens han portat al col·lapse, en aquest cas sota l'etiqueta d'energia " verda".
Les organitzacions desfavorides han criticat que els projectes s'estan tramitant sense tenir en compte els processos de diàleg i participació amb el territori, ni aplicar criteris d'equilibri territorial, racionalitat i eficiència energètica. Per descomptat, tot això no és casual, perquè la Generalitat està facilitant que els qui determinen les regles del joc siguin els promotors.
Les organitzacions que han mostrat la seva oposició no neguen en cap cas la necessitat de generalitzar la producció d'energies renovables, i una de les seves propostes és la d'implantar en les teulades plaques fotovoltaiques les 29.372 hectàrees que conformen els polígons industrials de Catalunya, de les quals 13.201 estan en l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Exigeixen que les produccions centrals es construeixin en aquests polígons, en les teulades industrials i urbans, en les àrees periurbanes degradades i, sobretot, en zones pròximes als centres de consum.
També exigeixen la transformació radical del model actual per a avançar cap a un model que potenciï la desacceleració del consum energètic, l'autoconsum i la proliferació de comunitats energètiques locals. Però malgrat l'existència de propostes i solucions alternatives, la llei tradicional imposa els interessos econòmics dels poderosos, als quals se'ls facilita l'accés a terrenys barats en les zones afectades, reduint despeses i incrementant beneficis.
Entre aquestes companyies es troba Forestalia, liderada pel magnat del sector porcí aragonès Fernando Samper Rivas. O també Green Capital Power, societat mercantil de Jesús Martín Bueces, ex nora de Florentino Pérez. Aquestes dues empreses contemplen la construcció de tres línies de Molt Alta Tensió (MAT) a Catalunya i una altra a la regió valenciana dels ports. Tot això amb la finalitat d'evacuar l'energia eòlica i fotovoltaica produïda en els projectes previstos a Aragó i Catalunya, i canalitzar-la cap a les grans ciutats de l'arc mediterrani (Barcelona, Castelló, Tarragona, València), per a connectar-la a la xarxa europea d'alta tensió a través de diverses subestacions.
En resum, una vegada més, ens enfrontem als mateixos que s'han enriquit gràcies a continuar destruint i ens han portat al col·lapse, en aquest cas amb l'etiqueta “energia verda”. I sempre amb el consentiment del poder polític, que avui dia s'ha autoproclamat independentista i d'esquerres.