Amb motiu del centenari, fa unes setmanes Iñaki García Uribe, investigador del muntanyisme basc i membre d'Aranzadi, va explicar en una conferència organitzada per la Fundació Sabí Arana, els detalls del peculiar grup de muntanyencs.

L'EMB aviat va adquirir gran força. Mancant dades concretes de tots els territoris, sabem que 10 anys després de la seva creació, quan la Junta de Muntanya de Bizkaia va celebrar la seva assemblea en Betsaid, la secció de Bizkaia de l'associació estava formada per 40 subgrups i més de 1.000 socis. A l'any següent es va crear la revista Jagi-Jagi, promoguda pels muntanyencs, que van arribar a distribuir 20.000 tirades setmanals. Aquest mateix any, en 1932, es va celebrar el primer Aberri Eguna a Bilbao, en el qual van desfilar prop de 5.000 membres de l'EMB amb uniforme.

Tres anys després de la creació de l'EMB, la Federació Basca de Muntanya es va fundar al maig de 1924 en Elgeta. Però el fet que l'EMB es fundés abans no significa que el muntanyisme basc naixés al costat dels muntanyencs, que van ser els pioners. Les primeres cròniques sobre un grup organitzat de muntanyencs bascos daten de 1877, al qual van anomenar Ganekogortoak. I quan es va fundar la federació, es van reunir 3 grups d'Àlaba, 5 de Navarra, 30 de Guipúscoa i 36 de Bizkaia, prèviament organitzats.

Els abertzales muntanyencs tampoc van néixer de sobte en néixer l'EMB; en 1908 ja coneixem alguns grups de muntanyencs organitzats pel PNB que recorrien barris i caserius per a difondre la doctrina de Sabí Arana.

Per tant, el muntanyisme polític i el muntanyisme esportiu estaven organitzant-se de manera paral·lela, però no barrejada. Els membres de l'EMB no eren, tècnicament, “muntanyencs”, no tenien les muntanyes altes a les quals aspiraven i actuaven uns metres per sota, ampliant les idees nacionalistes en les excursions, repartint fullets i revistes, organitzant mítings… També els afectaven els avatars polítics: Les escissions internes del PNB també van portar escissions entre els montańos i la guerra va donar una gran pallissa a l'associació, fins al punt d'apagar el que havia sorgit fa un segle.

El biografo de Sabí Arana, Ceferino Jemein Keperin (1887-1965), va considerar al propi Sabí i al seu germà Luis com els primers “pujols”, malgrat la mort de Sabí en 1903. I va definir als membres de l'EMB en dues paraules: els muntanyencs pel nacionalisme. Perquè la muntanya no era un objectiu, sinó un instrument polític.