argia.eus
INPRIMATU
Quir
June Fernández 2021eko apirilaren 20a

Vaig ser feminista solitària fins als 22 anys. Només vaig ser a la manifestació del 8 de març. Les primeres obres feministes que vaig llegir eren les procedents de la prestatgeria de les núvies del meu pare. Quan vaig acabar els meus estudis de periodisme i vaig crear un blog, vaig descobrir la blocosfera feminista d'Euskal Herria, i aquest va ser el meu accés al moviment. El blog de Medeak va cridar especialment la meva atenció, perquè el seu discurs radical, la seva estètica rupturista i la seva actitud plaent em van resultar molt atractives. En 2008 em va fascinar el taller de drag king que es va impartir en les Jornades Feministes d'Euskal Herria que es van celebrar en Portugalete, i aquest any també vaig participar en el FeminismoPornoPunk celebrat en Arteleku.

Allí vaig conèixer a l'escriptora Itziar Ziga, Paul B. El pensador Preuat i Diana J. La performer Torres, i amb els seus llibres vaig completar la meva biblioteca feminista. Aquests referents van influir en el meu pensament, entre altres coses, en el debat de la prostitució i el porno. Aprendre que el gènere és una performance em va ajudar a desmuntar la feminitat normativa. Al mateix temps, em van animar a fer els passos necessaris per a alliberar-me de l'heteronorma, explorar els meus anhels lèsbics i convertir-me en vollera política.

"Em sento molt trist veure que últimament el carabassó s'utilitza de manera menyspreable, no sols en els mitjans de comunicació i fòrums de la dreta"

En aquella època militava en SOS Racisme de Bizkaia i amb els meus companys vam ser a les Jornades Feministes de l'Estat Espanyol que es van celebrar a Granada en 2009. Allí grups i particulars (incloent Medeak, Itziar Ziga, MDMA, Garaipen, EHGAM, Aitzole Araneta, 7menos 20 i Bizigay) van presentar el projecte “Manifest per a la insurrecció transfeminista” (“Manifest per a la rebel·lió transfeminista”). Va reivindicar l'aliança entre subjectes polítics fora de la dona singular: bolleras, transas, immigrants, dones amb mocador, treballadors sexuals, etc. El transfeminismo va combinar el moviment kuir, el feminisme i l'antiracisme i vaig anar unint.

Diria que les nostres autobiografies feministes tenen un punt d'arbitrarietat. Si hagués arribat al feminisme tres anys abans, potser la meva escola era Euskal Herriko Bilgune Feminista, i cinc anys després FeminstAlde. Potser el meu pensament era molt diferent si m'hagués atrevit a tocar la porta de l'Assemblea de Dones de Bizkaia o hagués tingut l'oportunitat d'assistir a un congrés sobre feminisme marxista.

Per això no entenc l'enfrontament entre corrents. I m'entristeix profundament que últimament s'utilitza el cuir en desús, no sols en els mitjans de comunicació i fòrums de la dreta, sinó també en les boca de les feministes transfobas excloents. Enfront de la paròdia de l'invent intel·lectual neoliberal inexplicable, voldria subratllar que la resistència generada des dels marges del sistema és antipatriarcal i anticapitalista.

En el llibre Els exercicis de gènere, Amaia Alvarez Uria recorda que queer va passar de ser un insult en anglès a gais i lesbianes (rarament) a ser rescatada pels qui no són sexualment normatius. “D'aquí va sorgir el que es coneix com a teoria queer, cultura o moviment, un espai polític per a denunciar l'heteronormativitat, una iniciativa a favor de les identitats transgressores”. Segons l'artista Coco Riot, els cuirs “són una intromissió entre els qui fracassem en intentar ser normals, és a dir, entre els qui estem disciplinats a una norma assassina”.

Kuirra és un orgull, i jo em sento orgullós d'haver arribat al feminisme des del quir.