Que no intentin enganyar-nos. Els que utilitzen l'esport com a principal argument per a oposar-se a la llei Trans, estan projectant la seva por intentant confondre'l. És més, jo diria que no coneixen als esportistes, que no es posen en el lloc de les persones trans, que no entenen les seves necessitats, o que no volen entendre-les, i que, amb l'excusa de l'esport, mostren la resistència més violenta a la llibertat de definició de la pròpia identitat de gènere. Les diferents preocupacions i visions que la citada llei ha posat de manifest entre les feministes no comporten en absolut que un home es defineixi a si mateix com una dona amb la finalitat de tenir un avantatge sobre les dones per a enganyar en l'esport. Potser algú pot creure que un home cis que s'ha socialitzat en aquest sistema androcentrista s'ha socialitzat de les característiques identitàries que defineixen la seva masculinitat

Que s'allunya per a fer un parany esportiu? Un home que menysprea l'esport femení i li atribueix un estatus social més baix? Doncs no. A les feministes que treballem en l'àmbit de l'esport ens preocupa, entre altres coses, la rigidesa de l'esport, les eines injustes que aquesta estructura té per a discriminar sistemàticament els cossos no normatius. En el Comitè Olímpic Internacional fa temps que s'han posat sobre la taula els problemes que planteja la classificació per binarisme sexual i, en concret, el número màxim de nanomoles per litre de sang que s'exigeix a les dones –ja no és políticament correcte fer reconeixements mèdics a les dones, i el patriarcat sempre troba escletxes per a fer-les aflorar–. Testosterona, hormona de ditxoso. Sent la igualtat un dels valors fonamentals de l'esportivitat, en sentit ampli, no pot entendre's que un sistema realitzi una classificació reduccionista que exclogui als individus per les seves característiques corporals. I aquest serà un dels grans reptes que tindrà en els pròxims anys. Quin és llavors el problema? Masculinitat hegemònica, resistència i temor. Por, pèrdua de privilegis i pèrdua de protagonisme en el procés de democratització que provoca el pluralisme real en la societat (sasi). Per tant, que no ens enganyin perquè no estem parlant de la llei, sinó de la resistència d'un sistema de valors patriarcal fortament arrelat.