argia.eus
INPRIMATU
A les portes del nou any
Katixa Dolhare-Zaldunbide 2021eko urtarrilaren 21

Any 2020 passat, any 2021. Com tots, he desitjat als que ens envolten que la notícia sigui millor que l'any passat, sobretot amb bona salut, com no. No obstant això, no es pot negar que el món es dirigeix cap a una direcció perniciosa. A més de l'escalfament climàtic i dels principals problemes de les migracions forçades, la llibertat s'ha reduït: tant multinacionals com poders públics estem a punt de fitxar a tots els ciutadans; més difícil que fins ara és que es reuneixin de prop, es creuen associacions, es comencin o es mantinguin en la militància sociopolítica, les noves legislacions ens han serrat; les condicions laborals se'ns han deteriorat més que mai, tant en el sector privat com en el sector públic –les relacions en la mar són un autèntic gest un autèntic gest un gest un gest un gest un gest un gest un gest un gest un gest un gest un gest de despilizado; un gest un gest un gest un gest de despilismo que és un gest un gest un gest un gest un gest un gest un gest de despilismo de despit; un gest un gest un gest un gest un gest un gest de despilado; un gest un gest de despilado; un gest un gest un gest de despit; un gest un gest de despilado; un gest de despilado; un gest un gest de despilfato de balafiat; un gest un gest de balafiat; un Als pobles rics, cadascun enroscant-se en la nostra pròpia essència quotidiana, la pervivència personal com a meta. El pànic general que enlluerna la salut física, mental i afectiva s'ha ficat en la majoria dels casos.

Alguns havien pensat que no tornaríem a la “anormalitat” d'abans de la pesta, que inventaríem una “normalitat” nova, ecològica i directa en l'època del creixement. Veus d'esperança, poc expertes fins llavors, van elevar els seus crits. Però sembla que el present és més anormal que mai, més anormal que l'anormalitat anterior, i que serà difícil per al futur construir normalitats raonables. Després de Déu, les ideologies han callat i han mort: qui podria establir d'un instant quines regles? Correm a cegues, ensopegant fins a la caiguda, lligats ximplement a les pantalles.

"Passem necessitat, a cegues, deambulant sense rumb fins a la caiguda, lligats ximplement a les pantalles. En què posar esperances enguany?

En què posar esperança enguany? Primer, en la mesura que sigui possible, en el gaudi de la vida. Creuar en les aigües d'una societat gelada i pervertida, en illots de repòs, tendresa, comprensió o amor, podem prescindir dels riures i els circs; podem expressar més alt la fam del cos i les set de l'esperit.

Després, superant totes les resignacions, podem acordar, dins de nosaltres i col·lectivament, el que volem transmetre a la joventut i el que no volem transmetre, perquè creixi feliç, clar i lliure; podem donar forces perquè aquesta transmissió sigui positiva i alegre.

D'altra banda, podem participar en actes solidaris, en el barri o al poble, intentant almenys millorar el nostre entorn en la impossibilitat de canviar el món.

Finalment, podem saber veure la bellesa i la direcció (ste)tòpica que ens ofereix la naturalesa i l'art, una ànima i un cor levantadores.

Sens dubte, enguany la pobresa s'estendrà, les opinions arribaran als extrems, l'ambient de guerra s'estendrà; segurament, en cadascun d'ells s'alternaran moments de ràbia i agressió, humor cínic i paraules rabioses, sanglots i riures feroços. Pensem, doncs, a mantenir-nos vius enmig de les circumstàncies, cadascú a la seva casa, no egoistament, sinó junts en l'exterior, i no sofrint les mortals comèdies dels grans homes, sinó que es converteixen en accions recomanades per la imaginació, el bon sentit, la consciència i el cor.